- F.
- G.
- Bl.
- S.
- Dc.
- B.
- NGl.
- A.
- N.
- K.
- Ha.
- H.
[nowocius?
AKapSąd II
p. 417 (a.
1491).
]
I.
adi. nowy,
młody, świeży; novus, recens,
nuperus.
Praec.
1.
świeżo przyjęty
(np. do pracy);
nuper admissus (ad munus quoddam gerendum),
v.
gr. officialis (
Visit.
p. 11, a.
1511)
, famula (
DŁUG. Op.
p. 167
)
, auriga (
RachKról
p. 159, a.
1477).
2.
nowo przybyły; qui
recens advenit,
v.
gr. homo (
BRUNO Qfr. p.
421 = p. 74,25 K), cmetho
(Visit.
p. 406, a.
1512)
, advena (
VL
p. 269, a.
1496).
3.
nowo mianowany lub przyjęty do jakiegoś grona; recens
creatus vel inter quosdam sodales
admissus,
v.
gr. praelatus (
ArPrawn V
p. 532, saec.
XV).
N.
constr.
a.
sq.
gen.
vel
dat.
KodKWil p. 129 (a. 1428) : cuius ecclesia in terra Samagitarum n-a fidei neophitorum ... noviter est erecta.b. sq. in c. abl.
CatEpCr p. 109 (saec. XVI in.) : s. Adalbertus ... ex Vngaria venit et Polonos in fide Christi adhuc n-os confortat.
II.
subst.
novicius,,
-ii
m.
osoba odbywająca
czas próby w zakonie; qui religiosae vitae
experimenta subit
AGZ IV p. 179 (a. 1462) : frater Iacobus ... n-orum magister.
Ztschr. II p. 223 (a. 1488) : sex fertones ... pro labore ... ante scolam n-orum.