- F.
- Th.
- Bl.
- S.
MPH IV p. 863 (saec. XIV) : toto mentis desiderio concupuit dissolui et esse cum Christo (nisi leg. concupiuit).3. pl. ind. perf. act. concuperunt:
Somm. II p. 73 (saec. XIII) : duces... concuperunt castrenses circumuenire dolo.inf. perf. act. concupiscisse cf. infra 31]]
I.
propr. pragnąć, pożądać; cupere, appetere, velle.
Additur
α.
abl.
modi,
v.
gr. toto mentis desiderio
β.
adv.
,
v.
gr. continuo (
AKapSąd II
p. 769, a. 1511)
, delectabiliter (
CodEp I 1,
p. 53, a. 1422)
, divine (
CodVit
p. 686, a. 1424)
.
Constr.
a.
abs.
b.
sq.
acc.
c.
sq.
inf.
d.
sq.
acc.
c.
inf.
N. impers.
*Tom. XIV p. 705 (a. 1532) : ex utraque parte c-tum est acrius decertare.Saepissime part. perf. concupitus, -a, -um upragniony, pożądany; exoptatus, desideratus.
Item
n.
pl.
pro
subst.
concupita,,
-orum
NIC. BŁ. Serm. II p. 276 : iuvenes ... sunt faciliter c-ta persequentes et faciliter c-tis desistentes.
II.
transl.
e
Pol.
korzyścić,
pragnąć przywłaszczyć sobie cudzą własność; rem alienam sibi arrogare velle
StPPP VIII p. 976 (a. 1400) : Marzecz de Mocreschka contumax ... contra Andream burgrabium Czchouiensem pro boue, quem domino suo dixit: c-e (cf. ib. infra p. 978).
AGZ XI p. 375 (a. 1451) : asserens predictum Maxim equum ipsius non c-cisse.Cf. supra CONCUPISCIBILIS II et Słownik Staropolski s. v. korzyścić.