- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- Dc.
- A.
- N.
I.
propr.
1.
wołać głośno, wykrzykiwać; clamorem tollere, clamare.
Constr.
a.
abs.
b.
sq.
acc.
c.
inf.
2.
obwoływać;
proclamare.
N. constr. sq.
in
c.
acc.
DŁUG. Hist. V p. 525 : barones ... filium Kazimiri regis ... in Bohemiae regem ... c-sse et delegisse.
2.
wzywać, głośno prosić o coś; clamando rogare.
II.
transl.
1.
zwoływać;
convocare.
N. locut.
arma
wezwać pod broń; ad arma vocare
PrSłow p. 391 (saec. XIII ineunte): arma c-ant et ad urbem ... pugnaturi conveniunt.
Simili sensu abs.
DŁUG. Op. p. 272 : c-tum contra se et in suam oppugnationem sono campanae rati sunt hostes.
2.
opłakiwać;
deflere.
N. locut. impers.
conclamatum est de aliqua re
i. q. actum est
*Dogiel I p. 439 (a. 1502) : actum est de republica Christiana iamque de fide c-tum.
Tom. VIII p. 219 (a. 1526) : de salute ejus regni Hungariae ... jam sit c-tum.Cf. Th. IV 71,44.
3.
skarżyć się, narzekać; conqueri
StPPP XII p. 473 (a. 1531) : ne deinceps ad id cmethones c-rent domini prohibuerunt.
*Tom. IV p. 381 (a. 1518) : oratores ... reversi sunt infructuose et delusi, ut sepius c-vit et ... per oratores ... querelavit ... rex Poloniae.