- F.
- G.
- Bl.
- S.
- Dc.
- L.
- N.
I.
intrans. dostać się,
dochodzić;
pervenire, invadere, penetrare
(saec. XV ex. ).
Constr.
sq.
in c.
acc.
II.
trans.
1.
propr. dochodzić,
dostawać się; intrare, ingredi (saec. XVI).
Praec.
a.
napadać, atakować;
invadere, aggredi
ChrPol p. 620 : quique finitimorum eos Polonos p-ntes et in clientelam redigentes, limites pristinos repetunt.
b.
zajmować, zagarniać siłą; vi occupare, usurpare
CodSil(M) I p. 143 (a. 1177) : restituantur pristinis possessoribus bona quecumque p-sa fuerint a direptoribus.
2.
transl. ogarniać,
opanowywać; capere, occupare, invadere (aliquem vel alicuius
animum, cor, pectus).