- F.
- G.
- Bl.
- S.
- L.
I.
intrans.
(de
vento)
wiać bez przerwy, dąć, wionąć; valde flare, spirare
(saec. XVI)
.
Constr.
a.
abs.
b.
sq.
abl.
c.
sq.
ex :
MPH III p. 94 (a. 1517) : vento ex austro p-nte.
N. in
imagine
DŁUG. Hist. IV p. 417 : omnia ... mutatio crebra animi velut flatus quidam aurae gubernabat, ut semper crederes in illo Switrigelone varios et diversos p-re motus.
II.
trans.
1.
propr.
(de
vento)
przewiewać, przedmuchać; flando commovere (saec.
XV-XVI)
.
N. in
imagine
MARTIN. OP. Marg. fol. d IVa : detractores nihil aliud faciunt, nisi in puluerem sufflant et in oculos suos terram excitant, vt plus detractionis p-ant, inde magis nihil veritatis videant.
2.
transl.
ap. poetas
a.
corpus alicuius
przenikać, ogarniać, owładnąć; penetrare,
perfundere
IO. VISL. p. 201, v. 451: nulla fuit pietas precibus ... rogantium, Germanus quoniam p-bat corpora fastus saeva Polonorum.
b.
cornua
dąć w róg;
i.q. inflare, canere
HUSSOW. p. 44, v. 979 : cornua p-antur ... iam fera ... magno fracta labore iacet.
c.
ardua
latać, fruwać;
i.q. pemolare,
transvolare
HUSSOW. p. 35, v. 697 : nec pennis ardua p-ns ... effugiebat avis.