- F.
- Th.
- S.
I.
propr.
1.
spychać, przewracać, obalać; deicere, detrudere (res
et homines).
Glossa
Pol.
GLcerv p. 530 : d-re est deorsum cum violentia deiicere «zrzucić».Occ. trawić; macerare
MIECH. Sang. fol. IIb : venenum ... ad necem vsque hominem miserrime d-at.
2.
wyrzucać, odpierać, usuwać (wroga);
depellere, eicere (hostem).
Constr.
ad 1—2: indicatur
unde
a. sq.
abl. b. sq. ab. c.
sq. de.
d. sq.
ex. Indicatur quo
sq. in
c.
acc.
II.
transl.
1.
homines:
nękać; vexare, affligere
DŁUG. Hist. I p. 383 : ingenium molestia singulari d-tum.
2.
res: podważać, osłabiać;
debilitare, antiquare
CorpJP II I p. 66 (a. 1507) : antiquissimae observationi ... nunquam ante ea d-tae et infirmatae (v. l. violatae).