Ogólne
Pełne hasło
Więcej

CLAMO

Gramatyka
  • Formyclamo
  • Etymologiałacina starożytna
  • Odmiana -are, -avi, -atum
Znaczenia
  • I. propr.
    • 1. de hominibus: krzyczeć, wołać
      • α. + dominica Dum clamarem dziesiąta niedziela po Zesłaniu Ducha «Św
      • β.
      • γ. nazywać, przezywać kogoś kimś (czymś)
      • a. + wołać na pomoc, wzywać pomocy
      • b. ogłaszać, obwieszczać
      • a. abs.
      • b.
      • c.
      • d.
      • e.
      • f.
      • g.
    • 2.
      • a. huczeć, szumieć
      • b. brzmieć, głosić
      • c. + fama głosić
    • 3. de animalibus: wydawać głos
  • II.
    • 1. + trabs, proclamare, vocare) o woźnym sądowym: wzywać, pozywać przed sąd
    • 2.
    • 3. + se ad aliquem (aliquid) odwoływać się

Pełne hasło

CLAMO, -are, -avi, -atum
  • F.
  • Th.
  • Bl.
  • S.
  • Dc.
  • B.
  • BJ.
  • A.
I. propr.
1. de hominibus: krzyczeć, wołać; vocare, clara voce dicere, exclamare, vociferari.
N.
α. locut. dominica Dum clamarem dziesiąta niedziela po Zesłaniu Ducha «Św.; post festum Pentecostes decima (a primis introitus verbis Vlg. Ps. 54, 17, 18, 20 et 23) RachJag p. 33 (a. 1389) .
β. syn. et iuxta posita dicere ( AKapSąd III p. 42, a. 1473 et saepius), lacrimare ( Lites I p. 180, a. 1339).
γ. constr. sq. duplici acc. : nazywać, przezywać kogoś kimś (czymś); aliquem nominare, appellare.
Item sensu praegnanti
a. wołać na pomoc, wzywać pomocy; auxilium invocare, clara voce poscere
KodWp I p. 565(a 1264): si Iudeus compulsus nimia necessitate noctis tempore c-erit et si vicini Christiani prestare non curaverint auxilium ... nec venerint ad clamorem [etc. (cf.]ArPrawn V p. 110, saec. XV : si ... c-ret super vio lentiam ... sibi... illatam ... et c-ret super vicinos suos Cristianos).
KsgKaz p. 496 (a 1400): clamore violenciam c-erunt.
AKapSąd III p. 188 (a. 1516) : inceperunt c-re ad violenciam (
ib. p. 64 ,
a. 1494 : ad violatorem).
Ita passim.
N.
proclamatione violentiae villam wzywać mieszkańców wsi na pomoc przeciw gwałtownikom; incolas vici ad auxilium contra latrones convocare
TPaw III p. 390 (a. 1397) : tua proclamacione violencie, qua minus iuste villam c-asti, habeo dampnum.
b. ogłaszać, obwieszczać; edicere, promulgare, pronuntiare
KodWp II p. 30 (a. 1290) : praecone nostro Swentkone fecimus c-nte promulgari.
PommUrk IV p. 103 (a. 1303) : c-re fecerunt, quod nullus extraneus arma portare deberet (cf. MARTIN. OP. Serm. fol. 237b : quod qui inuenerit saccum ... reddat).
Ita passim.
Constr.
a. abs.
b. sq. oratione recta.
N. c.
post:
AKapSąd III p. 100 (a. 1503) : c-ndo post eum: sicce lupe «suchy vylku».
c. sq. acc.
d. sq. de.
e. sq. quod
f. sq. pro :
PP II p. 189 (a. 1454) : pro libertate c-at.
g. sq. ut.
2. de rebus
a. huczeć, szumieć; sonare.
b. brzmieć, głosić; edicere, verba continere, indicare
JAC. PAR. II p. 354 (a. 1416) : canonica iura c-ant papam habere plenitudinem potestatis.
c. de fama głosić; ferre
JAC. PAR. Serm. fol. 12b : fama vulgaris hoc c-at.
3. de animalibus: wydawać głos; vocem edere.
Syn. et iuxta posita
grinire ( MARTIN. OP. Serm. fol. 137a ) , rugire ( DŁUG. Op. p. 166 ) .
II. iur t.t.
1. o woźnym sądowym: wzywać, pozywać przed sąd; de iudicii praecone: advocare, in ius vocare, citare
KsgGrWp I p. 174 (a. 1393) : Jan debet suas amitas «czotky» facere c-re circa «slub», ubi unaqueque spectat ad districtum (
cf. s. v. v. trabs, proclamare, vocare)
StPPP VIII p. 642 (a. 1399) : contumax contra ... Iudeum ... in termino peremptorio; ... officialis quater c-uit (cf. ib. p. 805 et saepius).
KodWp V p. 270 (a. 1418) : ministerialis ... Stanislaum tribus ... vicibus ultra ius et consuetudinem terrestrem c-uit, ut veniret et iuri pareret.
Ita saepissime.
N. syn.
citare ( KodMp IV p. 119, a. 1409 : per ministerialem terrestrem ... ad instanciam ... conuentus c-tus et vocatus), vocare
( KodMaz(L) p. 238, a. 1468 : ultra iuris formam vel consuetudinem vocatus et c-tus).
N.
terminos sensu non satis certo
ArPrawn VII p. 145 (a. 1418) : Petrus dixit: date ad colloquium seu ad interrogandum, quia iam habes post colloquium, aut idem Petrus debet solus per se terminos c-re.
2. sq. super c. acc. : skarżyć, oskarżać; conqueri, accusare
StPPP VIII p. 887 (a. 1400) : in iudicio in Czchow non c-a super me.
Ib. II p. 243 (a. 1419) : Osana ... c-uit et proclamauit super Laurentium familia rem ... eadem nocte, qua violencia ... facta est sibi per eundem.
N. sq.
de :
OSTR. p. 130 : mulierem de stupri violentia c-ntem.
Item sq.
contra :
AKapSąd III p. 94 (a. 1502) : c-bimus flentes contra te.
3. se ad aliquem (aliquid) odwoływać się; appellare, provocare ad aliquem
AGZ XII p. 87 (a. 1440) : nolens exaudire proposicionem nec respondere ad eam, c-vit se ad recognicionem ministerialis.
Ib.XIV p. 361 (a. 1453) : se excipiebat et c-bat ad dom. regem ... et ad colloquium g(enera)le.
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)