Ogólne
Pełne hasło
Więcej

CAELES

Gramatyka
  • Formycaeles, celes
  • Etymologiałacina starożytna
  • Odmiana -itis
  • Część mowyrzeczownik
  • Rodzajmęski
Znaczenia
  • mieszkaniec nieba, niebianin

Pełne hasło

CAELES s. CELES, -itis m.
  • F.
  • Th.
  • Bl.
  • S.
  • A.
[gen. pl. caelituum: KodMp IV p. 6 (a. 1386) cf. infra 52. ]
mieszkaniec nieba, niebianin; caelicola, deus (saec. XVI).
N. de Christianorum sanctis
KodMp IV p. 6 (a. 1386) : vt ... humana natura ... multiplicatis sanctorum c-uum suffragijs amissa dona eterna recuperare valeat.
ArPrawn I p. 490
( a. 1565) : serenissimum patrem ... qui non solum in orbe Christiano et apud ethni cos, sed etiam inter c-es erat fama super aethera notus.
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)