- F.
- Th.
- Bl.
- S.
I.
de hominibus
1.
adi.
posłuszny, powolny, chętny, uległy, usłużny;
oboediens, officiosus
(saepe
superl. ).
Glossa
Pol.
IurMas III p. 6 (a. 1526) : regi Poloniae ... fidelis, o-ns et subiectus ero ... «będę wierzen, poddan i posłuszen».
Constr.
a.
abs.
b.
sq.
dat.
personae (interdum
rei).
c.
sq.
ad :
CALLIM. Greg. p. 46 : ad quam rem cum ... eos o-issimos haberet.d. sq. in c. acc.
ArPrawn I p. 485 (a. 1564) : Iordinem nostrum ecclesiasticum, qui semper ... in vos honorificus et o-issimus fuit.e. sq. in c. abl.
ArHist VIII p. 327 (a. 1499) : in omnibus serviciis ... est o-issimus et valens necnon et diligens.
2.
subst.
obsequens,,
-ntis
m.
sługa;
famulus,
minister.
II.
(de rebus) podatny;
tractabilis
CulmUB p. 844 (a. 1550) : morbos non statim admotis violentioribus medicamentis ... extirpare contendunt, sed placide ... malagmata ... adhibent, quo o-iore deinde materia utantur.