iur.
I.
ten, kto zabezpiecza zastawem zwrot długu;
qui fidem
pecuniae solvendae pignore praestat
IurMas III p. 230 (a. 1377) : si ... hereditas in triginta annis ... non fuerit redempta ... o-us ipsam haereditatem perpetuo non rehabebit (cf. JusPol p. 418, a. 1532).
II.
wierzyciel biorący w zastaw majątek dłużnika; qui
debitoris bona pignore accepit
ŁASKI LibBen II p. 446 : ex praesentatione domini o-ii castri et villae Boryslawice et eorundem possessoris bonorum.Cf. OBLIGATOR.