- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- Dc.
- NGl.
- L.
- A.
[
generis
m.
ArPrawn X
p. 159 (a.
1405)
:
si ... Nicolaus ... ab hoc
luce decesserit sine prole.
Cf. Th.
VII 2, 1905,29
sq.
gen.
pl. lucium,
cf.
infra 43.
Cf. Th.
VII 2, 1905,26
sq.
]
]
I.
propr.
A.
1.
światło, jasność, blask; claritas lucendo effecta.
N.
definitiones phil.
GŁOG. Anim. fol. P IIIa: l-x ... primo ... consideratur secundum quod habet esse in corpore lucente vel illuminato et sic dicitur 1-x.
Id. Alex. I fol. C VIIIa: 1-x ... dicitur proprie substantia corporis lucidi.
STOB. Parv. fol. G VIIIb : 1-x dicitur prout est in subiecto, quod est corpus luminosum.
Ib. infra 1-x habet esse fixum in lucente sicut color in corpore colorato.
WROCŁ. Epit. fol. P Ib : 1-x est forma luminis in luminari siue in eo, quod est luminis fons primus.
N.
distinctiones
opt.
α.
directa
(opp.
reflexa) :
VITELO Opt. p. 192 : licet ... 1-x directa et 1-x reflexa equaliter distent ab ortu suo, tamen debilior est 1-x reflexa.
β.
prima
(opp.
secunda)
ib. p. 61 : 1-x prima dicitur illa, quae efficit secundam, sicut 1-x intrans domum per fenestram et illuminans domum residuam in loco, cui incidit ... in angulis uero domus dicitur 1-x secunda (cf. etiam ib. p. 185, p. 192).
Item
minima
(
ib.
infra 1-x minima dicitur, quae si diuidi intellegatur, non habebit amplius actum 1-is),praeterea colorata (
ib. Persp. p. 142 : sicut ... sentiens comprehendit in peruentu formae 1-is primae solam 1-em, sic in peruentu formae coloris comprehendit 1-em coloratam).Hoc sensu etiam pl. :
id. Persp. p. 142 : nullum uisibilium comprehenditur solo sensu uisus, nisi solum 1-es et colores.
Id. Opt. p. 183 : visus uidebit umbram multiplicatam secundam diuersarum 1-ium priuationem.
2.
światło dnia, jasny dzień; claritas diei, dies
clara.
Additur
diei; item diuturna (i. diurna,
cf.
sq.).
N.
locut.
α.
(in) luce
w dzień, za dnia;
interdiu.
Simili sensu
clara luce (
AKapSąd II
p. 397, a.
1462)
, luce meridiana clarescente (
ib.
p. 846, a.
1552).
β.
prima (primaeva) luce
o świcie;
diluculo.
Simili sensu
sub luce (
KADŁUB.
p. 133
),
luce apparente (
PommUrk VII
p. 11, a.
1326)
vel
irrumpente (v.
l.
erumpente :
DŁUG. Hist. IV
p. 217
).
Inde sensu latius transl.
i. prorsus q. dzień;
dies
v.
gr. hodiernae diei (
CantMAe I nr. 3, v. la, saec. XIII
ex.)
, veneranda (Dei:
PAUL. CR.
p. 122,
v. 10
), festa (
HUSSOW.
p. 71, v. 175
), natalis (e Iuvenali 12,1
IANIC.
p. 34, v. 15
).
N.
Veneris
piątek;
hebdomadis dies
sexta (
CodEp II
p. 454, a.
1445
:
1-e Veneris ante dominicam
Occuli mei).
N.
locut.
proverbiales ad
1—2:
a.
luce (solis, meridiana) clarior
oczywisty ponad wszelką wątpliwość;
manifestissimus (saec.
XV).
b.
clara luce constat
i. q. haud dubio
ArPrawn IV p. 658 (saec. XII med.) : clara 1-e nobis constat, quomodo etc.
B.
1.
dostęp światła, otwór okienny; luminis accessus, foramen, quo lumen in aedificium
intromittitur
KsgRachKr I p. 161 (a. 1342) : ex una parte tecti aqua cadere debet ... et 1-x obstrui non debet per edificaciones ex eadem parte.
KsgŁawKr p. 185 (a. 1392) : 1-em de curia predictorum ... habere et facere.
RachWaw p. 328 (a. 1544) : quaelibet fenestra habet 3 1-es alias «światła» et 2 portellas.
2.
świeca; candela
PomnLw II p. 77 (a. 1408) : LVI 1/2 gr ... pro 1-bus, pro caseis et cordis lineis.
Ib. p. 132 (a. 1414) : XVIII gr. pro cera pro 1-bus fiendis.
3.
(sensu subobscuro) wolna przestrzeń?
locus vacuus?
ZabDziej II p. 98 (a. 1483) : aream unam cum domo tabernali alias tabernam in 1-e circa ecclesiam (v. l. in acie).
II.
meton.
1.
theol.
Światłość (o Bogu i szczęśliwości
wiecznej zbawionych); de Deo
beatitudineque
salvatorum perpetua.
Dicitur
mundi (
CRIC.
p. 19, v.1
), item aeterna (
NIC. POL.
p. 70,
v. 415
et saepius), perpetua (
KodKKr II
p. 345,
a. 1410)
, sedula (
VINC.
p. 359
)
, sempiterna (
CantMAe I nr. 8, v. 9a, saec. XIV in.)
, vera
(
ib. nr. 4, v. 6b, saec. XIII).
etiam lux luminum
(
ib. nr. 24, v. lb, saec. XIV)
, candor lucis aeternae
(de Christo:
KodPol III
p. 257, a.
1358)
.
N. de
BVMaria
CantMAe I nr. 23, v. la (saec. XIV) : ave ... 1-x in mundi tenebris.
Ib. nr. 24, v. 6a (saec. XIV) : salve noctis 1-x ... ducens cecos ex ... inferni turbine.
2.
znakomitość, chluba:, ozdoba; laus, decus (de hominibus).
Occ.
de lapide
pretioso
InwKKr p. 6 : quinque lapides, quorum unus 1-x zaphir (cf. ib. infra topasion unus nullius valoris.).
3.
ten kto poucza, świeci przykładem; qui
doctrina moribusque claret, exemplar imitandum praebet
CantMAe I nr. 43, v. 4a (saec. XV in.) : datus in 1-em gencium gregem perlustrat devium s. [Stanislaus (cf. Vlg. Luc. 2,32]).
DŁUG. Hist. IV p. 600 : Dominus lesus a suis electis et quos populo in 1-em proposuit, inaniter offenditur ([alluditur ad Vlg. Act.13,47)·]
III.
transl.
A.
1.
światło życia, życie (doczesne);
(haec)
vita.
Additur
haec (mortalium:
CodEp III
p. 57, a.
1451
et saepius), huius saeculi (
STAN.OP
p. 892
).
Simili sensu
haec lucis via (
KodWp I
p. 158, a.
1235).
Praec.
in locut.
α.
in lucem edere
urodzić, wydać na świat;
parere.
Simili sensu
prodere (in imagine feturam ingenii:
ADAM
p. 330
)
, producere (
STAN. OP
p. 892
et saepius, cf. Th. VII 2, 1910,35
sq.
), profundere (
VINC.
p. 410
).
Item
in lucem progressus
narodziny;
ortus
StPPP X p. 19 (saec. XV in.in) : modo geniti ... nostri in 1-em desiderabilem progressum vobis ... declarabit.
β. ab hac luce
sumere(de Deo
KodKrak
p. 636,
a. 1491)
vel vocare (
DokMp VII
p. 128,
a. 1423).
Opp.
ad hanc lucem revocare
wskrzesić; e
mortuis suscitare (
AH III
p. 85, saec.
XV,
cf. Th.
VII 2, 1910,39
sq.
).
N. in
imagine
artem medicinae (i. instaurare
MARTIN. OP. Chr.
p. 55
).
γ. ab (de, ex) hac luce (mortalium) abire (
CodEp III
p. 57, a.
1451)
, decedere (
DokMp VI
p. 236,
a. 1405
et saepius),
discedere (
StCrac
p. 41, a.
1448,
cf.
Th. VII 2, 1910,50), migrare (
KodKKr I
p. 265,
a. 1357
et passim;
cf.
Th. VIII 936,32 sqq.), separari (
DługTor
p. 244,
a. 1493)
, subtrahi (
KodWp II
p. 409,
a. 1327
et saepius,
cf.
Th. VII 2, 1910,49),
tolli (
DokMp I
p. 291,
a. 1399)
, transire (
STAN. OP
p. 863
),
item luce defungi (
ARect I
p. 580,
a a.
1517)
.
2.
jawność, widok publiczny; status apertus.
N.
locut. adv.
in luce (hominum)
jawnie, otwarcie, publicznie; in
publico, palam.
Locut.
verbales
α.
luci expositum esse
znajdować się na powierzchni ziemi; supra terram situm esse
LhnUrk I p. 148 (a. 1337) : ducatum ... cum omnibus ... que in ipsa terra ... 1-i exposita seu sub ipsa latenter nunc sunt et esse poterunt ... vendidimus.
β.
ad (in) lucem deducere (deferre)
ujawnić, ukazać, dać do publicznej wiadomości;
in publicum deferre;
simili sensu ponere (e
Vlg.
Sap. 6,24
JAC. PAR.
Serm.
fol. 129a
et saepius), prodere (et effere:
DŁUG. Hist. IV
p. 416
)
, propagare (
AAlex p. 468,
a. 1505),
item sub lucem proferre (
VAdAnt
p. 37,
17).
Opp.
de luce tollere (statuta, syn.
revocare
*KodTyn
p. 280, a.
1434).
γ.
librum
sim.
ad (in) lucem edere
opublikować;
publici iuris facere;
simili sensu dare (
DECIUS
in
Tom. I
p. 298,
a. 1518
; cf. Th. VII 2, 1910,36),
emittere (
PAUL. CR.
p. 75,
v. 7
et saepius), ), proferre (
DŁUG. Op.
p. 545
).
δ.
ad (in) lucem apparere
ujawnić się, pojawić; palam fieri (
AAlex
p. 468,
a. 1505)
;
; simili sensu
venire (
CodEp I
1,
p. 27, a.
1406,
cf.
Th.
VII 2, 1910,36
sq.
;
devenire :
KodWp V
p. 323,
a. 1422
; pervenire:
APozn I
p. 9, a.
1435
et saepius), item progredi (de libro:
JANIC.
p. 3
).
B.
1.
światło, oświecenie;
claritas,
v.
gr. rationis,
veritatis
(dicitur clara:
CodEp II
p. 429, a.
1442)
,
item conscientiae (
JAC. PAR. RefEccl
p. 325
),
virtutis (
CantMAe I nr. 4, v. 6a, saec. XIII ex.)
.
2.
blask, okazałość, świetność; ornatus, elegantia, decus
,
v.
gr. litterarum, sermonis saec.
XV.
3.
theol.
światło łaski; explicat
WROCŁ. EpitConcl fol. A Va : circumcisio tenebram spiritualem id est culpam expellebat, ergo 1-em id est gratiam introducebat.
Item de
natura angelica
ib. fol. n Ib: prima die Deus fecit 1-em ... 1-x illa potest accipi pro l-e spirituali id est pro natura angelica formata per gratiam gratum facientem.
IV.
phil. sensu
metaphysico (e sententia Alberti Magni)
GOST. Th. fol. e IVb : ut inquit dominus Albertus ... actus 1-is inferioris potentior efficitur per receptionem 1-is superioris.Cf. LUMEN IV.