- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- Dc.
- A.
- N.
I.
1.
kazać, rozkazywać, polecać; imperare, praecipere, mandare.
Glossa
Pol.
GLcerv p. 611 : i-re idem est quod decernere, «roskazać».
Constr.
a.
abs.
b.
sq.
acc.
vel
dat.
personae.
c.
sq.
acc.
(personae vel rei) accedente
inf.
(act.
vel
pass.
),
con.
,
enunt.
finali
c.
ut (ne),
gerundivo.
d.
sq.
ad
c.
gerundio?
Lites III p. 176 (a. 1414) : quod audivisset a Swech ad inquirendum iusso (nisi leg. misso) per fratres ipsorum quatuor mercatorum; qui retulisset se invenisse eos nudos spoliatos.
2.
życzyć; (ex)optare,
tantummodo in
locut.
(con)salvere iubere
życzyć pomyślności
(
KADŁUB.
p. 30
;
URSIN.
p. 65, 16).
;
II.
viam
zezwolić na korzystanie z drogi, udostępnić;
i. q. via uti sinere, dignari
TPaw IV p. 503 (a. 1392) : testes pro parte dominae de Wargawa erga dominam Wenczeslawam testantur ... sicut domina Wenczeslaua non j-ssit vias.Cf. s. v. DO I D 2
III.
1.
per errorem pro
fideiubere :
StPPP XI p. 90 (a. 1515) : ipsi fideiussores sunt, qui i-erunt pro prefato Philipo.
2.
corrupta et obscura
StPPP VIII p. 217 (a. 1387) : Petrus de Bolescic i-ssit memoriale VI grossos ... recepit.
Ib. p. 237 (a. 1388) : Virchoslaus i-ssus dare habet domino Scronconi et in eum sub pena VI marcarum.