- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- Dc.
- L.
- A.
I.
(pro
subi.
sunt homines)
1.
propr. żądać,
domagać się czegoś;
petere, exposcere, deposcere,
postulare.
Glossa
Pol.
GLcerv p. 682 : p-re est rem debitam petere, «proßić».Occ. i. fere q. prosić, upraszać; precari, exorare.
Additur
totis votis (
CantMAe I nr. 10 v. 8a, saec. XIV),
continuis precibus (
Tom V
p. 281, a.
1520).
2.
przyzywać, wzywać; ad se vocare,
advocare.
II.
(pro
subi.
sunt res
abstr.
)
1.
propr. wymagać,
potrzebować;
indigere, requirere,
postulare,
v.
gr. enormitas delicti (
AKapSąd II
p. 288, a.
1482)
, ius (
KsgŁawKr
p. 107, a.
1374
; iuris ordo:
StPPP VII
p. 449
. a. 1398)
, merita alicuius (
CodVit
p. 713, a.
1426)
, necessitas ((
ArHist VIII
p. 363, a.
1501
;
ib. V p. 389, a.
1529),
; tempus (
HUSSOW.
p. 68, v. 110
), utilitas (ecclesiae:
KodKKr II
p. 29, a.
1368),
sim.
2.
transl.
gram. :
potrzebować, wymagać, stąd tyle co:
rządzić (jakimś przypadkiem); postulare, inde
fere i.q.
regere (casum)
MassaGr v. 91: quartum casum p-unt sibi talia verba.
Ib. v. 160 : cum pars indigna [(i. praepositio)] non possit p-re dignam [(i. casum nominis)].
Ib. v. 164 : ‘o’ interlectio p-ns vocitantem [(i. casum vocativum)].
Constr.
ad I
-II: indicatur
quod
sq.
acc.
rei. indicatur a quo
a.
sq.
acc.
personae.
b.
sq.
ab.
indicantur aliae relationes
a.
sq.
dat.
personae.
b.
sq.
abl. c.
sq.
ad:
MARTIN. OP. Marg. fol. b 4b: calumniantes ad vindictam p-it similitudo suppicij.