- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- Dc.
- L.
- A.
- O.
[
3.
pl.
perf.
paeniterunt:
JAC. PAR. RefEccl
p. 342
:
homines ieiunaverunt et
poeniterunt.
]
I.
pers.
1.
żałować czegoś, czuć żal; dolere,
moleste ferre.
Glossa
Pol.
GLb p. 123 : p-re «lyvtovacz, zalowacz».
2.
eccl. żałować
za grzechy, pokutować;
conscientia angi, paenitentiam pro peccatis agere.
Part. praes. loco adi. vel subst.
a.
skruszony, żałujący czegoś; paenitentia afflictus.
b.
pokutnik, penitent;
qui paenitentiam pro peccatis agit, qui alicui peccata confitetur.
Constr. ad 1-2:
a.
abs.
b.
sq.
gen.
c.
sq.
acc.
CIOŁ. Lib. II p. 221 (a. 1428) : scandala ... p-ntes.d. sq. abl.
LAD. GIEL. Tax. p. 169 : cognoscens matrem uel natam spiritualem vocatam septem annis p-eat.
Ib. p. 170 : qui hominem occiderit ... p-eat duobus annis (ita ib. saepius ).
CodSil(M) I p. 70 (saec. XV vel XVI) : condigna satisfactione p-eat.e. sq. ad:
CorpJP IIΙ p. 435 (a. 1519) : ad mortem debet p-re.f. sq. de. g. sq. propter :
HESSE Matth. II p. 99 : p-ent propter odium poene.h. sq. acc. c. inf.
GALL p. 33 : seque precepisse eos perimi p-bat.
II.
impers.
paenitet
(praec.
c.
acc. personae) żal,
wstyd (mi); piget, pudet, miseret (me).
Glossa
Pol.
GLb p. 123 : p-et me «zal my».
Constr.
a.
abs.
b.
sq.
gen.
rei vel personae.
c.
sq.
de. d.
sq.
propter :
VHedv p. 578 : p-bit vos ... propter gravamina.e. sq. inf.