- F.
- G.
- Bl.
- S.
- Dc.
- B.
- L.
- A.
- N.
- K.
I.
propr. skała, opoka,
głaz, kamień; saxum, rupes, lapis.
Glossa
Pol.
GLt p. 26 : p-a, saxum, «scala».Praec. kamień ciosany używany do budowy; lapis sectus, ad aedificandum aptus. Distinguitur plana ( RachWaw p. 286, a. 1542 ; RachBon II p. 99 ) , quadrata ( MPH III p. 374, saec. XV med.) , secta ( WAPOW. Chr. p. 60 ) , viva ( RachWaw p. 228, a. 1536 ; ib. p. 229, a. 1537 et saepius).
Constr.
a.
abs.
b.
sq.
gen.
c.
sq.
ad:
RachBon II p. 99 : de p-is vivis griseis ad balneum reginale.Ita saepius. d. sq. pro :
RachBon II p. 99 : pro p-is planis ... pro pavimento.
N.
album petrae
kreda; creta, cf.
supra I 389,14 sqq.
II.
transl. et in imagine
(eccl. )
1.
skała, opoka jako symbol niewzruszoności, siły,
stałości; firmitatis, stabilitatis,
constantiae signum.
2.
in
locut.
(lapis offensionis et) scandali
(e
Vlg.
1 Petr. 2,8)
fere i.q. przyczyna; causa
(
CIOŁ. Lib. II
p. 134
;
KodKWil
p. 183, a.
1440
;et saepius).
Cf.
sq. et VI 979,29.