- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- NGl.
- L.
- A.
GŁOG. Don. fol. J Ib : cum dico: miserior Joannis etc.part. perf. miseritus:
RHist III p. 340 (a. 1510) : miseritus eorum calamitatis.]
I.
1.
pers.
litować się, współczuć komuś lub czemuś, ubolewać nad czymś; misericordia
affici, condolere.
Glossa
Pol.
RFil XLVII p. 355 (a. 1454) : m-uit super populum «roszamyączyl schye» vel rosrzewnyl schye w sobye».
Constr.
a. abs.
b. sq.
gen. c. sq.
dat. d. sq. super.
2.
impers.
miseret aliquem
ktoś odczuwa litość aliquis misericordia afficitur.
N.
hoc sensu pers. wzbudzać
litość; misericordia afficere
CodSil XV p. 240 (a. 1443) : m-ret nos annihilatio et destructio bonorum ecclesiae.
Constr.
a. abs.
b. sq.
gen. c. sq.
acc.
II.
(dominica) Miserere
niedziela szesnasta po niedzieli Trójcy św., tak nazwana
od pierwszych słów introitu
(Vlg.
Ps. 6,3; 9,14);
sedecima post dominicam Trinitatis, a
primis verbis introitus (Vlg.
Ps. 6,3; 9,14) ita dicta
RachJag p. 35 (a. 1389) : dominica M-re michi Domine.
StPPP VIII p. 411 (a. 1397) : post dominicam M-re ... in Cracovia.