Ogólne
Pełne hasło
Więcej

INGERO

Gramatyka
  • Formyingero
  • Etymologiałacina starożytna
  • Odmiana -ere, -gessi, -gestum
Znaczenia
  • I.
    • 1. inferre, adferre (saec. XV ex.-XVI).
      • a.
      • b.
      • c.
    • 3. (cibum) sumere (saec. XV-XVI).
  • II. refl.
    • 1. se conferre, inire (in aliquid).
    • 2. alicui rei operam dare, aliquid facere, exercere
    • 3. se alicui rei admiscere, immiscere, interponere, obtrudere, inferre, aliquid (contra legem, vi) petere.
    • 4. + de (in) aliqua re in alicuius rei possessione (contra legem, vi) collocari
      • a. abs.
      • b.
      • c.
      • d.
    • 5. + pro aliquo alicui fovere?
  • III.
    • 1. offerre, obicere, monstrare, exhibere (saepe refl.; pass. fere i. q. być, powstawać; esse, fieri)
    • 2.
      • a. inculcare, imponere
      • b. in sermonem inferre, commemorare, proferre.
      • c. obicere, exprobrare (saec. XVI).
    • 2. inferre, afferre, ferre, efficere.
  • IV.
    • 1. agere, gerere
    • 2. committere, patrare

Pełne hasło

INGERO, -ere, -gessi, -gestum
  • F.
  • Th.
  • Bl.
  • S.
  • Dc.
  • B.
  • L.
I.
1. przynosić, (po)dawać; inferre, adferre (saec. XV ex. -XVI).
N.
remedia stosować, aplikować; administrare
DŁUG. Op. p. 31 : de malo ... in plures grassante tecum loquor remediaque i-o.
Ib. p. 59 : remedium, quod medicinali censura ab episcopo i-batur.
Ib. p. 99 : vis morbi non proficientibus omnibus, quae i-bantur, remediis extinguit aegrotum.
2. wkładać, kłaść, wrzucać; inicere, immittere, imponere, infligere (saec. XV- XVI). Constr. ad 1-2:
a. sq. dat.
b. sq. ad.
c. sq. in c. acc.
3. przyjmować (pokarm); (cibum) sumere (saec. XV-XVI).
II. refl.
1. wchodzić dokądś; se conferre, inire (in aliquid).
2. zabierać się do czegoś, zajmować się czymś; alicui rei operam dare, aliquid facere, exercere
DŁUG. Op. p. 259 : calefactioni deinde et purgationi stubarum et camerarum se i-sit.
Id. Hist. V p. 6 : videri sibi immaturum tempus, quo vel de assumendo vel gubernando regno Poloniae se deberet i-re.
3. (in malam partem) narzucać się, pchać się do (zdobycia) czegoś (zwł. posiadłości, godności), wtrącać się, mieszać do czegoś; se alicui rei admiscere, immiscere, interponere, obtrudere, inferre, aliquid (contra legem, vi) petere.
Constr.
a. sq. dat.
b. sq. ad.
c. sq. de:
KodWp II p. 460 (a. 1334) : abrogatis prorsus omnibus aliis, si que se forte de dicta hereditate ... consignanda temere i-serint.
CodVit p. 554 (a. 1422) : rex Polonie de illius ... expedicione nec consiliis neque impensis se i-sit.
d. sq. in c. acc.
e. sq. inter:
CorpJP II I p. 448 (a. 1519) : duobus insimul contendentibus ... mulier inter eos se i-serit ad dirimendam seditionem.
f. sq. inf.
ZabDziej II p. 181 (a. 1484) : confessus est, quod die solis ... in domo ... canonicorum notarium publicum se fieri i-sit in causa Clementis baccalarii.
4. simili sensu de (in) aliqua re wchodzić bezprawnie w posiadanie czegoś; in alicuius rei possessione (contra legem, vi) collocari
KodWp III p. 520 (a. 1382) : iuravit ipsa beneficia ... non repetere ... nec se de illis aliquatenus intromittere neque se in eis ... i-re quovismodo.
StPPP VIII p. 261 (a. 1388) : nichil i-o me de hereditate in Zigartouicz, sed tantum requiro in ea pecunias meas.
Ib. p. 361 (a. 1390) : Visko non debet i-re se de medio kmethone in Pssari, contumaciter in eo Nicolao optento.
Ita passim. Eodem sensu
a. abs. (?)
AKapSąd II p. 246 (a. 1465) : omnes vicini i-serunt se et rapuerunt frumenta de campo.
b. sq. dat.
CodVit p. 198 (a. 1409) : promiserunt se eodem ([i. eidem) castro] non velle i-re, attamen ... de ipso se i-serunt.
c. sq. ad :
StPPP XII p. 421 (a. 1496) : nobiles i-serunt se ad multa.
AKapSąd III p. 260 (a. 1497) : ne se ... ad ea i-rent, que sunt monasterii, mellificia.
Ita saepius.
d. sq. in c. acc.
CodEp III p. 117 (a. 1462) : quod ipsi ... se i-sissent et intromissent in census, proventus etc.
5. singulare pro aliquo trzymać czyjąś stronę? alicui fovere?
UrkBBr p. 225 (a. 1287) : qui Adam se magis pro duce Wratislaviensi, quam pro nostra ecclesia i-bat.
III.
1. pokazywać, okazywać, ukazywać, narażać, wystawiać; offerre, obicere, monstrare, exhibere (saepe refl. ; pass. fere i. q. być, powstawać; esse, fieri).
Constr.
a. sq. dat.
b. sq. ad.
c. sq. dupl. acc.
d. sq. in c. acc.
2.
a. wbijać (w pamięć), wkładać, nakładać; inculcare, imponere, v. gr. aliquid animo, auribus, menti, oculis et abs.
Item
apud aures :
DŁUG. Hist. II p. 204 (= III p. 226 ed. nov.): hostes ... de eo criminstiones ... apud aures Cunradi ... i-bant.
b. przytaczać, wspominać, wymieniać, wypowiadać; in sermonem inferre, commemorare, proferre.
N.
fere i. q. doradzać; suadere
Tom. VI p. 320 (a. 1523) : quidquid nobis suffragiis senatus in tota ea re Danica i-tum et suasum fuerit, id vobis ... significabimus.
Inde
dissuasionem odradzać; dissuadere
DŁUG. Hist. II p. 310 (= IV p. 58 ed. nov.): pontifices Poloniae parum fideliter ... existimabat dissuasionem i-isse.
N. constr.
α. sq. oratione recta.
β. sq. acc. c. inf. (saec. XVI).
γ. sq. ut (saec. XVI).
c. zarzucać, wyrzucać; obicere, exprobrare (saec. XVI).
2. przynosić, powodować, wywoływać, sprawiać; inferre, afferre, ferre, efficere.
Constr.
a. sq. dat. personae.
b. sq. ut:
FormJ p. 19 : ut ergo ad persequendos ... hostes ... insurgam, racionalis hec necessitas i-it et me ad hoc dolor iustus impellit.
DŁUG. LibBen I p. 512 : doctoribus ... i-itur necessitas, ut ... lectiones ... expleant.
IV. singularia
1. wykonywać; agere, gerere
CodSil II p. 126 (a. 1315) : nullus invitus operas suas i-re regulariter tenetur.
Lites II p. 173 (a. 1413) : qui operas i-it in negocio ad eum non spectante, suspectus est.
DŁUG. Hist. V p. 564 : satrapa ... in Carniolam transgressus inopinatam excursionem i-ns.
2. popełniać; committere, patrare
ArPrawn I p. 17 (saec. XV in.in) : citacio contra presbiterum furem et sedicionem ac traditionem i-ntem.
RHist I p. 291 (a. 1537) : quisquis ... scelestum i-it factum.
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)