Ogólne
Pełne hasło
Więcej

IMPELLO

Gramatyka
  • Formyimpello, impelo, inpello
  • Etymologiałacina starożytna
  • Odmiana -ere, -puli, -pulsum
Znaczenia
  • I. propr.
    • A. pulsare, tangere.
    • B.
      • 1. agere, agitare, pellere. Inde: wpędzić, zapędzić dokądś; inigere.
      • 2. propellere.
    • B.
      • 1. convertere
      • 2. + conflictu aggredi supra 138, 8
  • II. transl.
    • 1. commovere, afficere, percellere.
    • 2. compellere, cogere ad aliquid, efficere aliquid.

Pełne hasło

IMPELLO s. IMPELO s. INPELLO, -ere, -puli, -pulsum
  • F.
  • Th.
  • Bl.
  • S.
  • Dc.
  • L.
  • A.
[3. pl. ind. impf. act. impellabant:
PP II p. 195 (a. 1454) : Cruciferi militares et ciues iniusta secum gerere bella impellabant.
2. sg. ind. perf. act. impulsisti:
AAlex p. 48 (a. 1501) : subditos in terram tuam abegisti, impulsisti et induxisti.
3. pl. ind. perf. act. impulerunt:
SSrSil VII p. 141 (a. 1467) : Budissenses et Gorlicenses ... quotidianis conflictibus mutuo se impulserunt.
part. praes. act. impulens:
MonStp p. 482 (a. 1493) : ad haeresim ipsos impulens verberibus ... adigebat.]
I. propr.
A. trącać, uderzać; pulsare, tangere.
Additur
agiliter ( MIECH. Chr. p. 11 ). Occ. poruszać, wprawiać w ruch; commovere, incitare
KodKKr I p. 100 (a. 1273) : quo aqua suo lapsu continuo rotam molendini i-at impetu fortiori.
PommUrk II p. 430 (a. 1280) : quinque molendina, que mouentur a Zuinga et quattuor, que a fluuio, qui Kemeniz dicitur, i-untur.
Ita saepius. Additur abl. instr. ictu ( DŁUG. Hist. III p. 278 ) , impetu ( et DŁUG. Op. p. 553 ) , pede ( MARTIN. OP. Chr. p. 125 ) .
B.
1. pędzić, poganiać, popychać; agere, agitare, pellere. Inde: wpędzić, zapędzić dokądś; inigere. In imagine causam suam in ridiculum et salutis suae ruinam ( JAC. PAR. I p. 222 ) , aliquem in praeceps ( CRIC. p. 113, v. 15 ).
Praec. tamen animalia
DokMp I p. 46 (a. 1334) : cum ... ipsos porcos in nostras silvas i-erint.
ArPrawn VIII p. 75 (a. 1398) : habet ponere tres marcas quartalium vel ... boues i-re ad curiam ciuis Wisliciensis.
Ita saepe. Glossae Pol.
StPPP II p. 473 (a. 1441) : equos cum equabus, oues, peccora ... in ... domum suam i-ulit wlgariter «wegnal».
Ib. p. 534 (a. 1444) : Adam i-ulit alias «zayąl» cumulum equarum indomitarum ... violenter (cf. ib. p. 552, a. 1446; AGZ XI p. 376, a. 1451).
Interdum i. q. wprowadzić, wnieść do wspólnego gospodarstwa; nomine partis rei familiaris afferre, apportare (de coniugibus)
StPPP II p. 623 (a. 1453) : Eliszabeth sua propria pecora et pecudes, quecunque ad maritum suum ... i-ulit et eciam vestimenta, que ipsius domine essent propria, pro ipsa domina debent esse.
AGZ VI p. 80 (a. 1463) : Agnes ... recognovit, quia equirea alias «stado», que est et erit ... cum omnibus apibus, ovibus et... peccoribus cornutis per ipsum Johannem i-sis, est ipsius Johannis tota.
N.
vestigium recens :
CorpJP III p. 668 (a. 1522) : vestigium pellatur modo antiquo; inprimis insequens recens vestigium accipiat extraneum hominem ... et cum ad aliquam hereditatem i-erit, transeat aut mittat ad villam, exponens se i-isse recens vestigium post rem sibi furatam.
2. odepchnąć, zmusić do odwrotu; propellere.
Additur
diffugio ( KADŁUB. p. 49 ). Constr. ad 1—2: a. abs. b. sq. ad. c. sq. in c. acc.
B. singularia
1. skierować; convertere
DŁUG. Hist. V p. 613 : quo ex alveo suo veteri traductus est et i-sus ad Vratislaviam Odra fluvius.
2. conflictu napastować; aggredi supra 138, 8
II. transl.
1. poruszać, wzruszać, napawać czymś; commovere, afficere, percellere.
2. popychać, przymuszać, skłaniać, doprowadzać do czegoś, powodować coś; compellere, cogere ad aliquid, efficere aliquid.
Dicitur etiam de abstr. , v. gr. de
necessitate ( KodWp I p. 558, a. 1249 ; syn. compello: SSrSil VII p. 144, a. 1467), item de necessitate stimulo ( KodMp II p. 107, a. 1257).
Constr.
a. sq. ad. b. sq. in c. acc. c. sq. inf. d. sq. enunt. finali c. ut.
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)