- F.
- Th. (rec.),
- Bl.
I.
propr.
wypływać; emanare, effluere, effundi
SSrSil XVII p. 48 (a. 1506) : unde rivus ab Odra p-at.
N. in
imagine
Tom. V p. 113 (a. 1520) : a quo magistro ceu fonte omnia hec mala p-arunt.
II.
transl.
1.
mieć źródło, wypływać, wynikać, pochodzić; effluere,
provenire, originem ducere
Tom. I p. 205 (a. 1520) : propensionem ejus maiestatis ... non ex ullius necessitatis impulsu, sed ex mero affectu ... p-ntem.
ArPrawn VII p. 298 (a. 1563) : Graeci ritus cultores catholicis ... ex Poloniae regno non p-tis ... exaequantur.Ita saepius.
N. de scriptis
publicis:
wychodzić, ukazywać się, wypływać; edi, emitti, prodire
Dogiel IV p. 192 (a. 1505) : nos ... primum approbantes et ratificantes ... sententiam ... in Mariemburg p-tam.Cf. EMANO II 3.
2.
rozszerzać się; crescere,
effundi, se effundere
Dogiel I p. 28 (a. 1525) : arma capiant ... et ad arcendum tantum discrimen, quod licet paulo serius, certissime tamen primum dehinc ad reliquos p-ret, omnes vires intendant.
Constr.
ad I - II:
a.
sq.
ab,
cf.
b.
sq.
ad :
ConcPol VI p. 339 (a. 1586) : ad ... ecclesias ... uberes fructus p-turos sperat.c. sq. ex, cf. et 14. d. sq. in c. abl., cf.