Ogólne
Pełne hasło
Więcej

PROGREDIOR

Gramatyka
  • Formyprogredior
  • Etymologiałacina starożytna
  • Odmiana -i, -gressus sum
Znaczenia
  • I. propr. propr. iść naprzód, udawać się, wychodzić dokądś
  • II.
    • A. (de hominibus) pochodzić, wywodzić się
    • B.
      • 1. wychodzić, pochodzić
        • α. + in annis (diebus) progressus będący w podeszłym wieku
        • β. + ad stipendia alicuius wstępować w czyjąś służbę
      • 2. prowadzić, biec, ciągnąć się
      • 3. singulare: wyszczerzać, wysuwać naprzód
  • III. transl.
    • 1. przystępować do czegoś, podejmować coś
    • 2. prowadzić do czegoś, dochodzić, posuwać się
    • 3. czynić postępy
  • IV.
    • 1. iur.
      • a. mieć moc prawną
      • b. + iure i.q. postępować
    • 2.
      • a. + praegrediendi:
      • b. + transgrediendi:
    • 3. + iter odbywać drogę

Pełne hasło

PROGREDIOR, -i, -gressus sum
  • F.
  • Th.
  • Bl.
  • S.
  • B.
  • A.
  • N.
  • K.
[3. sg. con. impf. progrediretur:
AAlex p. 133 (a. 1502) : contra hostem progrediretur.
forma act. : con. impf. Progredieret, cf. infra 29. part. fut. act. pro part. perf.
AGZ XIV p. 114 (a. 1443) : arma sua, de quibus sit progressurus, debet nominare
.]
I. propr. iść naprzód, udawać się, wychodzić dokądś; procedere, proficisci, egredi, exire. Praec. wyruszać na wojnę; arma capere, ad bellum ire
HistTart p. 61 : p-ns ad bellum ... cepit quatuor terras.
CodEp I 2, p. 26 (a. 1447) : cum contra Theucros ... armata manu progredieret.
StPPP VII p. 467 (a. 1455) : aduersus ... magistrum Prussie cum exercitu nostro p-si sumus.
Ita saepius.
II. meton.
A. (de hominibus) pochodzić, wywodzić się; provenire, originem trahere, oriri
VHedv p. 511 : Hedwigis ... de stirpe generosa p-ns.
RHer III p. 1 (a. 1404) : non est de quatuor clenodiis p-ns.
ArPrawn X p. 214 (a. 1407) : de legittimo thoro p-sum.
Ita saepe.
B. de rebus
1. wychodzić, pochodzić; provenire, exire
KodLit p. 28 (a. 1323) : prius ... aqua in calibem commutatur, quam verbum a nobis p-sum retrahamus.
KodKKr I p. 189 (a. 1330) : silue ... ab agris p-ntes antiquis.
CodVit p. 11 (a. 1387) : illa fidelitas ... dicitur commendacio laudabilis, p-ns ex honore altissimi.
Ita saepius.
Praec. de
fluvio wypływać; effluere, profluere
PommUrk II p. 52 (a. 1258) : fluuius a latere maris p-sus in idem mare regreditur.
Locut.
α. in annis (diebus) progressus będący w podeszłym wieku; aetate provectus
DŁUG. LibBen I p. 6 : eundem laborem ... mihi ... in annis meis p-so ... difficillimum.
Id. Hist. III p. 145 (= V p. 163 ed.nov.) : Wladislaus ... in diebus suis longius p-sus.
Ib. IV p. 202 : nec puduit ... regem feminam ... in diebus suis p-sam ... in suum connubium ascivisse.
β. ad stipendia alicuius wstępować w czyjąś służbę; in servitium se dare
*Tom. X p. 150 (a. 1528) : ut domi maneant nec ad Johannis istius stipendia p-antur.
2. prowadzić, biec, ciągnąć się; protendi, extendi, ferre
KodWp I p. 260 (a. 1251) : protendentes se limites ... usque ad lacum ... et in ipsius littore p-ndo usque ad effluendam ... rivi.
StPPP VII p. 442 (a. 1398) : a via, que p-itur ... usque ad granicies.
DokMp I p. 304 (a. 1403) : mansum ... qui iacet et p-itur et terminat fines suos in graniciis circa fossam.
DŁUG. LibBen I p. 40 : duos campos ... a curia p-ntes.
3. singulare: wyszczerzać, wysuwać naprzód; protendi, promoveri
Tom. X p. 392 (a. 1528) : mihi sentio p-i dentes ... non solum ad latrandum, verum etiam ad mordendum aptos.
III. transl.
1. przystępować do czegoś, podejmować coś; ad aliquid (agendum) aggredi, accedere.
2. prowadzić do czegoś, dochodzić, posuwać się; (ad aliquid) perducere, adducere (saec. XV -XVI).
3. czynić postępy; proficere, progressum facere (saec. XV - XVI).
Constr.
ad I-III: a. sq. acc. loci
AAlex p. 382 (a. 1503) : exhinc directe Piotrcoviam p-amini.
b. sq. abl. c. sq. ab. d. sq. ad. e. sq. adversus, cf. f. sq. contra, cf. et 20. g. sq. cum :
CodEp III p. 19 (a. 1447) : dux ... cum personis et equis ... ad nostram p-etur magestatem.
Cf. etiam h. sq. de, cf. et 36 et saepius. i. sq. ex. j. sq. extra. k. sq. in c. acc. l. sq. in c. abl. m. sq. per:
CodVit p. 573 (a. 1422) : per eandem viam omnes sumus p-suri.
ArHist XI p. 388 (a. 1472) : per ... lineam masculinam descendentibus et p-ntibus.
n. sq. versus:
DokMp I p. 376 (a. 1412) : ab eodem stadio agri versus septemtrionem p-ndo.
IV. singularia
1. iur.
a. mieć moc prawną; ratum esse
DecrICC II p. 253 (a. 1500) : ex eo sentencia vestra ... cassa est et appellantis p-itur.
Cf. PROGRESSUS infra 1191,54 sqq.
b. iure i.q. postępować; procedere
AKapSąd II p. 836 (a. 1523) : nobilis iure sibi in hac causa competenter p-sus est.
2. fungitur vice verbi
a. praegrediendi:
PommUrk II p. 310 (a. 1275) : que uero sit intentionis cavsa p-ns, benignitate principali cunctis audientibus hec nota facimus.
b. transgrediendi:
ArPrawn I p. 408 (a. 1544) : video ... plerosque vix ultra prima litterarum elementa p-sos hanc personam sustinere.
3. trans. iter odbywać drogę; i.q. facere
Tom. IV p. 95 (a. 1516) : cum ... vector iter suum p-retur, venit in Ostrzeszsow.
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)