Ogólne
Pełne hasło
Więcej

IRA

Gramatyka
  • Formyira
  • Etymologiałacina starożytna
  • Odmiana -ae
  • Część mowyrzeczownik
  • Rodzajżeński
Znaczenia
  • I. propr. propr. gniew, złość, oburzenie, wściekłość
    • a.
      • α.
      • β.
      • γ.
    • b.
      • α. + ab ira
      • β. + ex ira
  • II. meton. powód do gniewu

Pełne hasło

IRA, -ae f.
  • F.
  • Th.
  • Bl.
  • S.
  • Dc.
  • A.
I. propr. gniew, złość, oburzenie, wściekłość; furor, iracundia, indignatio. Glossa Pol.
GLcerv p. 610 : i-a, furor recens cito transiens, «gniew».
Eodem sensu etiam pl. (saec. XV—XVI). Per abundantiam
ira indignationis (e Vlg. Ps. 77,49 GALL p. 81,7 ; ArPrawn IV p. 37, saec. XIV med.med) ;.
Locutiones selectae
a. verbales
α. ira descendit (super aliquem: KADŁUB. p. 144 ), excandescit ( MPH IV p. 260, saec. XIII) , incandescit ( DŁUG. Hist. I p. 405 = II p. 170 ed.nov., cf. in iram incandescere: KADŁUB. p. 219 ) , insulta ( CALLIM. Hist. p. 80 ).
β. iram concipere ( DŁUG. Hist. I p. 274 = II p. 33 ed.nov. ), effundere (irretractabiliter id. Op. p. 53 ; id. Hist. V p. 426 ;), erigere (contra aliquem: IurMas I p. 73, a. 1398) , exercere ( DŁUG. Op. p. 49 ) , explere (in aliquem id. Hist. II p. 492 ), exstinguere (in aliquo: MARTIN. OP. Serm. p. 490 nlb. ), incurrere ( KodPol III p. 3, a. 1125 ; HumRef p. 10, a. 1400) , inicere ( KodMaz(L) p. 124, a. 1398) .
γ. ira candere ( DŁUG. Hist. II p. 25 = V p. 35 ed.nov. ), fervere ( Tom. I p. 17, a 1507) , perciri ( DŁUG. Hist. I p. 350 = II p. 114 ed.nov. ), saevire ( AKapSąd II p. 831, a. 1522) , spumare ( BRUNO Pass. p. 214 = p. 32,19 K. ).
b. pronominales
α. ab ira :
DŁUG. Hist. I p. 554 = II p. 327 ed.nov. : plus caedis aliquanto ab ira, quam iusto bello editum est.
β. ex ira :
NIC. BŁ. Tract. fol. 36b : ego semel percussi clericum ... ex ira.
ZabDziej II p. 194 (a. 1484) : dixit ex ira.
CorpJP III p. 431 (a. 1519) : unus alterum ... laeserit ... ex ira.
Ita saepius saec. XV ex.
Constr.
a. abs. b. sq. gen. subi. et obi. c. sq. inter aliquos.
II. meton. powód do gniewu; irae causa
CodEp III p. 498 (a. 1392) : omnibus ... omnem i-am et offensam indulgemus, rancorem, quem erga ipsos gestavimus in amorem ... transformantes.
AKapSąd II p. 23 (a. 1417) : dimittet eis i-am et offensam.
APozn I p. 365 (a. 1464) : rancores et i-as ... sibi partiendo atque dimittendo.
AKapSąd II p. 298 (a. 1482) : pro bona pace ... omnes rancores, i-as et ... odium unus alteri ex corde dimittant.
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)