- F.
- Th.
- Bl.
- S.
I.
propr.
1.
o wodzie: burzyć się; de
aqua: aestuare (saec. XVI).
2.
srożyć się, tężeć, krzepnąć; rigescere, saevire
(de hieme, glacie, saec.
XV
ex.
).
II.
transl.
1.
drżeć przed czymś;
contremiscere (saec. XVI).
2.
rozzłościć się, rozgniewać; indignari,
succensere, irasci
CIOŁ. Lib I p. 194 : in me sine causa graui concepto animo tanta indignacionis exhorbitacione i-uit, vt ... inhabi litare me ... non expauit.
CodVit p. 751 (a. 1427) : pari cum sanctitate vestra exacerbacione (ed. -em) i-ui contra ipsum.
CodEp I 2, p. 69 (a. 1449) : postquam ... ea lecticassem, i-ui admodum ad tam execrabiles ... errores.