Ogólne
Pełne hasło
Więcej

IMPERTINENTER

Gramatyka
  • Formyimpertinenter, inpertinenter
  • Etymologiaimpertinens
  • Odmiana
  • Część mowyprzysłówek
Znaczenia
  • I. nawiasowo, ubocznie
  • II.
    • 1. w sposób nie należący do rzeczy, bez związku z rzeczą, ze sprawą
    • 2. bezpodstawnie, bezprawnie

Pełne hasło

IMPERTINENTER s. INPERTINENTER adv. (impertinens)
  • L.
  • B.
I. nawiasowo, ubocznie; accidentaliter, ex accidente
MATTH. Rat. p. 47 : quidquid boni fit ... ex malis, hoc est valde per accidens, quasi i-r et extranee.
GŁOG. Alex. II fol. E 7b : Alexander i-r determinat de concep tione generum.
Ita saepius.
II.
1. w sposób nie należący do rzeczy, bez związku z rzeczą, ze sprawą; praeter ipsam rem, de qua agitur
ZabDziej III p. 215 (a. 1492) : ad verba est responsum i-r (ed. impertinente) et de iure admissibili.
Tom. XII p. 370 (a. 1530) : responsa a vobis i-r ... data.
Ita saepius.
2. bezpodstawnie, bezprawnie; iniuste, nullo iure
JusPol p. 89 (saec. XIV med.med) : de poenis castellanorum ... per nos, qui eorum sententias i-r redarguunt, solvendis.
Lites II p. 173 (a. 1413) : de quo vos i-r et precipue dispari affeccionis causa intromittitis.
KodPol II p. 539 (a. 1470) : impedimentis ... que ipse Georgius ... cum suis presentatoribus ... indebite et i-r fecerunt, ipsisque talia facere minime licuisse.
KodUJ IV p. 167 (a. 1538) : census ad ... Sophiam legitime pertinere et ... doctoribus ... citra voluntatem ... Sophiae ... i-r et indebite inscriptos ... esse.
Ita saepius.
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)