- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- Dc.
- B.
- L.
- A.
I.
1.
propr. ząb (ludzi i zwierząt); ossium genus in ore hominum et animalium, quibus cibus dividitur teriturque.
N. glossas et distinctiones
ArHistI p. 133 (a. 1420) : duos d-es alias «kli».
GŁOG. Alex. I fol. 41b : d-ns ... «zamb».
GLb p. 30 : d-es genuini, qui sunt in extrema gingiua, «poslyednye»; maxillares, molares, d-es lati, quibus molitur cibus, «trzonowe»... medii d-es, qui et canini dicuntur, «srzednye»; praecisores acuti, primores «przednye ząmbi».Locut. selectae
α. dentes abscidere (
AGZ XIV
p. 417,
a. 1454)
, concutere, excidere, excutere (
StPPP VII
p. 102, a. 1384
;
ib. VII
p. 323, a. 1424
;
GŁOG. Alex. I
fol. 54a
et saepius).
Item
dentium mutilatio (
KsgRachKr
p. 3, a. 1362)
, excussio (
AGZ XIII
p. 247, a. 1447).
β. dentibus frendere, sonare (
VHedv
p. 602
;
PEREGR.
fol. 101b
)
;, dentes sonant ad facinus (
BRUNO Qfr
p. 411
)
.
2.
meton. ząb kotwicy, włóczni, brony; dicitur de cuspide ancorae, hastae, irpicis.
3.
transl. zawiść, zazdrość; invidia, livor.
II.
nat.
1. equi
a.
mietlica zbożowa; Agrotis spica venti Linn.
GLr I
p. 11
l
.
b.
śmiałek darniowy; Aira caespitosa Linn.
GLr I
p. 112
.
2. equinus
a.
lulek czarny; Hyoscyamus niger Linn.
GLr I
p. 294
(eodem sensu cabellinus, fabalinus [caballinus?] maior
ib.
).
b.
mniszek pospolity; Taraxacum officinale Web.
GLr I
p. 341
(eodem sensu leonis
ib.
),
c.
odmiana turzycy; Carex sp.
GLr I
p. 116
.