- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- Dc.
- B.
ten, kto się czemuś słowem lub czynem sprzeciwia,
przeciwnik; qui alicui rei verbo vel facto se opponit,
adversarius.
Syn. et
iuxta posita
rebellis (
*Lites I
p. 69, a.
1338)
, iniuriator (
*KodKKr II
p. 326,
a. 1408)
, impediens (
ZabDziej III
p. 586, a.
1488)
.
Saepissime in
locut.
contradictores per censuram ecclesiasticam compescendo (
*KodWp I
p. 230,
a. 1263
et inde passim usque ad
saec.
XV).
N.
constr.
sq. gen.
ArPrawn VI p. 15 (a. 1445) : c-es donationum ecclesiae praenominatae concessarum.