- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- Dc.
- B.
- L.
- A.
- H.
- Ha.
- N.
- O.
I.
1.
propr. ojczyzna,
kraj rodzinny, ziemia
ojczysta; terra natalis, solum
natale, patrium.
Glossa
Pol.
GLcerv p. 667 : p-a vrbs vel oppidum vnde orti sumus, «oyczyzna».
2.
meton.
niebiańska ojczyzna, królestwo
niebieskie, niebo;
caelum, regna caelestia,
paradisus.
Additur
a.
adi.
, v.gr.
aeterna (
KodWp II
p. 308, a.
1314
et saepius),
caelestis (
ib. I
p. 129, a.
1233
et saepius), futura (
GŁOG. Anim. fol. F IVb
et saepius).
b.
gen.
claritatis aeternae (
MPH IV
p. 866,
saec. XIV)
, caeli (
CantMAe I nr. 6, v. 4b
et saepius), sanctorum (
KodMazNow II
p. 201, a.
1329).
II.
transl.
1.
dobra ojcowskie, spadek po ojcu; patrimonium, hereditas paterna
KsgŁawWar p. 23 (a. 1429) : non dedit princeps istam p-am istorum puerorum nemini (ita ib. saepius).
ProtWoz p. 62 (a. 1487) : fratres uterini... diviserunt bona et p-am suam.Ita saepius.
Iuxta ponitur
matriae (
KsgRWar I
p. 114, a.
1497)
.
2.
okolica, kraina; terra,
regio
NIC. BŁ. Serm. II p. 146 : in quadam ... p-a in Anglia, quae Merchisolia dicitur, fertur contigisse, quod blada in aestate pulcherrime creverant.
Lites III p. 131 (a. 1414) : interrogatus, qui alii fuissent presentes, respondit, quod homines de p-a illa.
JAC. PAR. RefEccl p. 79 : in p-a situationis monasterii nati aut nobiliter parentati non de facili essent admittendi ad illam (ed. -a) religionem suae p-ae.Ita saepius.
Praec.
in locut.
more patriae
według obyczaju miejscowego; usu
vernaculo
DokMp I p. 21 (a. 1303) : solvet decimam in campis manipulatim more p-ae ... persolvendo.
Ib. p. 51 (a. 1338) : decimam frugum manipularem more p-ae ... solvere tenebuntur.Ita saepius. Eodem sensu iuxta patriae consuetudinem ( AKapSąd III p. 186, a. 1516) , morem ( StKapWł p. 66, a. 1505 et saepius);item ex consuetudine patriae ( AKapSąd III p. 191, a. 1517) .