- F.
- G.
- Bl.
- S.
I.
act. ten, kto sobie coś
sprzykrzył, kto ma czegoś
dosyć; taedio alicuius rei
fessus.
N. formam pers.
pertaesum alicuius rei esse
znienawidzić coś, sprzykrzyć sobie, mieć czegoś dosyć; pertaedescere,
fastidire, abhorrere
IurMas III p. 24 (a. 1527) : cum ... homines multitudinis principum p-i essent ... res omnes in potestatem ... regis devenerant.
Constr.
a.
sq.
gen.
b.
sq.
acc.
c.
sq.
abl.
DŁUG. Hist. I p. 89 (= I p. 149 ed.nov.) : proceres regni eius Pompilii malignis moribus ... p-i.
Tom. III p. 74 (a. 1514) : p-a ... tot promissis.
DANT. ib.XIII p. 166 (a. 1531) : Hungari duorum dominorum dominio p-i.
II.
pass. uprzykrzony,
znienawidzony, nieznośny;
taedium afferens, fastidiosus
CodEp III p. 363 (a. 1489) : mora Pyotrkoviensis, que non tam mihi, quam litteris ad te perferendis p-a fuit et odiosa.