General
Full Entry
More

PERCELLO

Grammar
  • Formspercello, percelo
  • Etymologyancient Latin
  • Inflectional type -ere, -culi, -culsum
Meaning Outline
  • I. propr. ferire, percutere.
  • II. transl.
    • A.
      • 1. percutere, perfundere, corripere, opprimere, affligere.
      • 2. + aliquem minis, opprobriis i.q. obruere, onerare
      • 3. punire, poena afficere
    • B. incitare, cogere.

Pełne hasło

PERCELLO s. PERCELO, -ere, -culi, -culsum
  • F.
  • G.
  • S.
  • L.
  • A.
[3. sg. perf. act. percelluit : MIECH. Chr. p. 227 : regem ... censuris ecclesiasticis percelluit.]
I. propr. uderzyć, ugodzić, porazić; ferire, percutere.
Constr.
a. abs. b. sq. abl. c. sq. ab. d. sq. in c. abl. Occ. fere i.q. uszkodzić, zniszczyć; delere, destruere
DŁUG. Hist. III p. 248 (= V p. 269 ed.nov.) : nivosus ... imber ... fruges ... quibus insidebat, non laesit nec p-ulit.
II. transl.
A.
1. dotykać, razić, przejmować, opanowywać; percutere, perfundere, corripere, opprimere, affligere. Saepe additur abl. , v. gr. clade, horrore, ira, metu, terrore, timore sim.; nonnumquam etiam in bonam partem, v. gr. admiratione.
Praec. ap.
DŁUG., v. gr. aegritudine ( Op. p. 370 ), clade ( Hist. IV p. 262 et saepius), infirmitate (oculorum: Op. p. 162 ), molestia ( Hist. V p. 389 ), paralysi ( id. Op. p. 537 ), pudore ( Hist. V p. 80 ), ulcere ( Op. p. 12 ), sim.
2. aliquem minis, opprobriis obrzucać kogoś (groźbami, obelgami); i.q. obruere, onerare
CIOŁ. Lib. II p. 216 : ii, quos ad promovenda ... regni ... negocia posuimus ... obprobriis p-untur.
AKapSąd III p. 9 (a. 1453) : minis p-sus et plura verbera pertimescens matrimonium cum eadem compulsus contraxit.
3. karać; punire, poena afficere
KADŁUB. p. 44 : delinquencium culpas et districte noverat p-re et pie resecare.
CodSil(M) III p. 168 (a. 1227) : si quis ... hanc nostram constitutionem temere perturbare voluerit, ipsum anathemate p-imus.
Ita saepissime. Glossa Pol.
StPPP I p. 165 (saec. XIV med.med) : committens crimen ... p-atur in bonis mobilibus (in versione Pol. saec. XVI : «ma być skaran na imieniu ruszającem»).
Constr.
a. abs. b. sq. abl. , v. gr. anathemate (supra 24-25; anathematis vinculo: PommUrk I p. 215, a. 1230, ubi ed. falso percolendam), animadversione debita ( KodWp II p. 528, a. 1340 et saepius), censuris ( DŁUG. Hist. I p. 260 = II p. 19 ed.nov. ; ecclesiasticis: ArPrawn V p. 80, a. 1457 et saepius), decreto ( DŁUG. Hist. I p. 377 = II p. 141 ed.nov.) , poena ( AKap p. 141, a. 1556 ; iusta: ArPrawn I p. 381, a. 1530 ; synodali: ArHist VI p. 206, a. 1447) , sententia excommunicationis ( ArPrawn V p. 80, a. 1457 et saepius). c. sq. in c. abl. , cf.
B. pobudzać, skłaniać, zmuszać do czegoś; incitare, cogere.
Constr.
a. sq. abl. b. sq. ad. c. sq. in c. acc.
DŁUG. Op. p. 252 : omnes contubernales in admirationem sui vitae sanctitate p-ulit b. Curiegundis.
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)