- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- Dc.
- NGl.
- B.
- N.
I.
mówca (przemawiający w sądzie lub na zgromadzeniu);
locutor, qui dicit (coram iudicio vel in
contione).
Praec.
1.
krasomówca; rhetor,
eloquens,dicendi, peritus
(saec. XVI).
2.
kaznodzieja;
praedicator (saec. XV).
3.
profesor wymowy, retoryki; professor
artis rhetoricae, praec. in universitate studiorum
((
KodUJ III
p. 239, a.
1506
;
ArLit IV
p. 238, a.
1539). ; II.
poseł,wysłannik, rzecznik (zwł. w stosunkach
międzynarodowych);
missus, legatus (praec. ad
gentes exteras), nuntius (publicus).
Constr.
ad I
- II
:
a.
sq.
gen.
b.
sq.
ab:
HUSSOW p. 4 : a vestra maiestate o-em.
Dogiel IV p. 284 (a. 1532) : a serenissimo domino meo o-or.
c.
sq.
ad :
CodEp III p. 26 (a. 1448) : ad regnum Polonie ... o-is.
d.
sq.
de :
Zsig . p. 89 (a. 1501) : o-or de Lithuania.
e.
sq.
in
c.
abl.
AKapSąd II p. 24 (a. 1417) : servitor et o-or in Christo.
III.
orędownik, błagalnik, zwł. ten, kto
wstawia się za kimś w modlitwie; deprecator,
intercessor,
praec. qui Deum pro
aliquo exorat.
Constr.
a.
abs.
b.
sq.
gen.
c.
sq.
ad:
KodWp I p. 27 (saec. XIII/XIV): pro ... o-bus meis ad Deum.Cf. Th. IX 2,900,64.
d.
sq.
pro:
JAC. PAR. RefEccl p. 273 : se pro me exhibeat devotum o-em.