- Th. (rec.),
- Bl.
- NGl.
- A.
- L.
I.
act. płaczliwie, ze
łzami (w oczach), żałośnie;
lacrimando, cum fletu, lamentabili modo
PEREGR. fol. z IIb : puer ... plorans 1-r.
DokMp IV p. 106 (a. 1357) : defectum maximum et oppressionem ipsorum nobis enarraverunt 1-r et exposuerunt.
KodWp III p. 279 (a. 1366) : 1-r coram nobis proposuit et humiliter supplicavit, ut etc.Ita saepissime saec. XIV-XVI.
Iuxta posita
graviter (
KodKKr II
p. 188, a.
1394)
, lacrimose (
CodEp III
p. 5
4, a. 1432).
Iunctura verbales sollemniores
lamentabiliter (con)queri
(
KodKKr II
p. 188, a.
1394
;
CodEp III
p. 514,
a. 1432
;
AKap
p. 147, a.
1557)
, (de)flere (
MPH VI
p. 298, saec.
XIII
;
AKapSąd III
p. 108, a.
1506)
, plorare (cf.
1222,47), proponere (coram iudicio
cf. 1222,51; item
querelam:
Tom. III
p. 110,
a. 1514)
, querulari (contra aliquem:
ZabDziej II
p. 405, a.
1487).
N.
locut.
lamentabiliter se habere
mieć łzy w oczach;
lacrimare
JAC. PAR. Serm. fol. 143b : praedicator deuotus populo loquens 1-r (ed. lamitabiliter) se debet habere, proponens populo crimina communia in communitatibus ... debet ad instar Christi deflere hec.
II.
pass.
w sposób pożałowania godny;
miserandum in modum
KH V p. 597 (a. 1402) : Michaelis filius ... in ... aqua Bistriciensi 1-r fuit submersus.
StSyn VI p. 54 (a. 1416) : novum genus turpissimum ... ad inopiam intollerabilem 1-r deducens, quod dolenter ferimus etc.