- B.
sługa, służący,
zwł. o duchownych: sługa Boży; famulus, minister,
praec. de clericis: servus Dei
KodWp I p. 15 (a. 1138—1144 ): nos convenit ... de his, que ab ipso Deo accepimus, ipsi sanctisque c-bus eius servire.
PommUrk IV p. 311 (a. 1307) : canonici cum suis c-bus ab omni scotacione erunt liberi.Ita saepius.