- F.
- G.
- Bl.
- S.
- A.
- L.
- O.
I.
propr. zaraza, morowe
powietrze, epidemia,
pomór; pestis, morbus contagiosus, epidemia.
Glossa
Pol.
GLt p. 22 : p-a «mor».Apponitur adi. contagiosa ( ArHist X p. 195, a. 1541) .
Dicitur
pestilentiae contagium (
StPPP VII
p. 565,
a. 1501),
item intemperies (
AKapSąd II
p. 717, a.
1505)
, mors (
*CodEp ΙII
p. 325, a.
1483)
, tempestas (
IurMas ΙII
p. 131, a.
1539)
, tempus (
AKapSąd II
p. 65, a.
1426
et saepius).
Iuncturae verbales selectae:
α. pestilentia absumit (homines:
DŁUG. Hist. V
p. 497
)
, cessat (
AKap
p. 208, a.
1568)
, grassat (
ARect II
p. 142,
a. 1457
et saepius), intervenit (
IurMas III
p. 131,
a. 1539)
, invadit (super equos:
ArHist VIII
p. 343,
a. 1499)
, viget (
ZabDziej I
p. 34, a.
1420
et saepius).
β. pestilentia infici (
NIC. BŁ. Serm. I p. 395)
, percuti (
JAC. PAR. Serm.
p. 114a
).
Constr.
a.
abs.
b. sq.
gen.
II.
transl.
1.
jad, trucizna; venenum
KADŁUB. p. 176 : oscitantis ori serpens illabitur, congnata forsitan sue p-e radice illectus.
2.
zguba, zagłada;
periculum, pernicies
MARTIN. OP. Chr. p. 193 : postea quam a draconis p-a Romam liberauit, maxima pars vrbis baptizata fuit.