Ogólne
Pełne hasło
Więcej

ORGANISTA

Gramatyka
  • Formyorganista
  • Etymologia organum
  • Odmiana -ae
  • Część mowyrzeczownik
  • Rodzajmęski
Znaczenia
  • I.
    • 1. qui organo in ecclesia canit
    • 2. faber, qui organa facit
  • II. qui variis instrumentis musicis canit

Pełne hasło

ORGANISTA, -ae m. (organum)
  • S.
  • Dc.
  • NGl.
  • B.
  • L.
[abl. sg. organiste cf. infra 14.]
I.
1. organista; qui organo in ecclesia canit
DokListPł I p. 47 (a. 1352) : praesentibus ... domino Cristiano ... nostro o-e ceterisque.
KsgŁawKr p. 20 (a. 1367) : penes Martinum o-am.
Ita vulgo usque ad saec. XVI.
2. organmistrz; faber, qui organa facit
KsgKaz p. 53 (a. 1373) : pro organis magistro ... o-e I ferto datus est.
II. muzyk instrumentalista; qui variis instrumentis musicis canit
RFil XXVIII p. 296 (a. 1390) : ibi meus est dilectus ... sanctarum virginum dulcis o-a ... «skrzypiec».
Zsig. p. 24 (a. 1500) : o-e ... qui tangebat ... in arpha.
Ita saepius.
Constr. ad I
-II:
a. sq. gen.
Zsig. p. 89 : o-e domini regis.
LibLub p. 64 (saec. XVI) : o-ae huius loci.
Ita saepius.
b. sq. de:
KodKKr II p. 348 (a. 1410) : o-a de Sandecz.
AKapSąd III p. 113 (a. 1506) : o-a de ibidem.
c. sq. in:
ŹrWaw III p. 111 (a. 1521) : apud ... o-am in arce Cracoviensi.
ArPrawn I p. 420 (a. 1554) : o-a in Sławków.
Cf. ORGANARIUS et ORGANIFEX.
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)