- F.
- Th.
- Bl.
[
3.
sg.
ind.
perf.
act.
infrenduit :
ROYZ. I
p. 177, v. 460
:
tantaque infrenduit ira.]
I.
propr.
dentibus
zgrzytać (zębami); dentes collidendo stridere,
frendere.
II.
transl.
srożyć się, szaleć (z
gniewu); saevire, furere.
N.
constr.
sq.
contra :
AKap p. 265 (a. 1525) : laicorum contra clerum i-ntium (ed. infrendentia).Cf. Th. VII 1,1488,30.