- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- Dc. (-o),
- NGl.
- A.
popełniać cudzołóstwo;
adulterare, adulterium
committere.
Glossa
Pol.
GLcerv p. 633 : m-or, adulterium committo, «cudzołożę».
Constr.
a. abs. b.
sq.
acc. c. sq. in a.
abl. (in corde e
Vlg.
Matth. 5,28
ArLit III
p. 76
;
MATTH. OpTheol
p. 323
)
;.