- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- A.
- N.
I.
intrans.
A.
propr.
de plantis sim.
1.
puszczać pędy, pączkować, rosnąć; germen
emittere, pullulare,
crescere.
Part. Praes.
loco
subst.
germinantia,,
-ium
n.
rośliny, roślinność; plantae, vegetabilia.
2.
wydawać owoce, owocować; fructus ferre.
N.
part. perf.
sensu act.
owocujący; qui
fructus fert
AGZ XIX p. 59 (a. 1486) : viginti quercos g-tos (ed. greminatos) alias «rodzaime».Occ. in imagine, v. gr. virtutum floribus ( CodEp III p. 514, a. 1432).
Constr.
ad 1—2:
a.
sq.
abl.
b.
sq.
in
c.
abl.
MARTIN. OP. Chr. p. 390 : vt segetes... in spicis g-rent.
KodUJ II p. 197 (a. 1460) : ut universitas studii Cracoviensis ... pro ... regni ... splendore refloreat et in suppositis suis frondescat et g-et.
B.
transl. (de
hominibus) nabierać sił, rosnąć,
rozrastać się, rozkrzewiać;
(viribus)
crescere.
Additur
magnopere (
DŁUG.
Hist. I p. 523= II
p. 293
ed. nov.).
N. constr.
sq.
in c.
acc.
DŁUG. Clen.
p. 64
: gens Yastrzambi ... in plures familias g-ns.
II.
trans.
1.
szczepić, siać;
inserere, seminare.
N.
constr. sq.
in
c.
acc.
KADŁUB. p. 69 : in panpinos g-re surculum.
2.
wydawać (rodzić) owoce;
fructus ferre.