- F.
- Th.
- S.
- Dc.
- A.
I.
wieść, pogłoska;
opinio, rumor.
Occ.
pozór, pretekst; species,
simulatio
CodVit p. 1029 (a. 1416) : ordinavit multa vehicula cooperta sub f-a carnium ferinarum armatis gentibus onerata, que (sic ) quam cito intra castrum Wilna ducte fuissent, de vehiculis exiliise ... et cepisse castrum.
Constr.
a.
abs.
b.
sq.
gen.
c.
sq.
de.
II.
opinia, ogólne mniemanie;
opinio vulgi, existimatio hominum.
Explicatur adi. ,
v. gr. communis,
constans, publica. Etiam
c.
gen.
v. gr. multorum, vulgi.
N.
fama est
wieść głosi
a.
sq.
acc.
c.
inf.
b.
sq.
quod :
DŁUG. LibBen I p. 157 : f-a ... constans est ... quod villa ... fuit ... monasterio donata.
ArHist VIII p. 356 (a. 1499) : quod utique esset f-a, quod vestra ... maiestas hic homines ... mitit plus.
AKapSąd II p. 738 (a. 1509) : testis ... deposuit ... quod f-a est publica ... quod etc.
Eodem sensu etiam:
fama habet
sq.
acc.
c.
inf.
Tom. V p. 208 (a. 1520) : oratores regni Swetie ... appulerunt, quos constans f-a habet se subdere velle maiestati regie.
III.
1.
(dobra) sława, dobre imię; laus, honor.
Glossa
Pol.
RFil XXIV p. 70 (a. 1415) : eius f-a «dostoynoscz» vbique volabat «slinola».
N.
litterae
(bonae) famae
świadectwo moralności, pismo stwierdzające, że ktoś się dobrze prowadzi;
quibus alicuius boni mores commendantur
CracArt I p. 24 (a. 1395) : debeat literam f-e in festo sancti Stanislai de Mayo apportare.Cf. Dąbkowski, Prawo prywatne polskie II 431 et Kutrzeba, Rocznik krakowski III 69, 193, 194 et CONVERSATIO II 1 .
2.
(non nisi raro) niesława, złe imię, zła opinia, obmowa, hańba; infamia, mala opinio.
N.
glossam
Pol.
RFil XVI p. 339 (a. 1434) : f-a «omovyenye».