Ogólne
Pełne hasło
Więcej

PRAESUMO

Gramatyka
  • Formypraesumo, presumo, pressumo, , praesumens
  • Etymologiałacina starożytna
  • Odmiana -ere, -mpsi s. -psi, -mptum
Znaczenia
  • 2. sg. con. act. inf. perf.+ praesumeris: praesumisse:
  • I. suscipere, incipere, aggredi, efficere.
  • II. + praesumitur, praesumptum est. praefigurare, praesentire, praevidere, coniectari, exspectare.
  • III. (nimium) confidere, fidere, fiduciam habere, credere. fretus, audens
  • IV.
    • 1. accusare, inculpare?
    • 2. zobowiązać się do czegoś? concedere? polliceri?
    • 3.

Pełne hasło

PRAESUMO s. PRESUMO s. PRESSUMO, -ere, -mpsi s. -psi, -mptum
  • F.
  • Th.
  • Bl.
  • S.
  • Dc.
  • A.
  • N.
  • O.
[formae perf. a stirpe praes. : 3. pl. ind. perf. act. praesumerunt:
FormJ p. 88 : quos malefactores ... incole... licet capere ... poterant, tamen non presumerunt.
3. sg. con. perf. act. praesumerit:
*CodVit p. 595 (a. 1422) : quidquid ... licentia immoderata presumerit.
2. sg. con. perf. act. praesumeris:
CodEp I 2, p. 235 (a. 1465) : quidquid ... de eorum ... voluntate exequenda praesumeris et praesenseris.
inf. perf. act. praesumisse:
AKapSąd II p. 385 (a. 1528) : non presumisse easdem margaritas ... comportare.]
I. przedsiębrać, podejmować, dokonywać; suscipere, incipere, aggredi, efficere.
N. eodem sensu refl.
ŻydKrak p. 106 (a. 1457) : Stanislaus ... cum Symcone se p-unt ius facere.
Praec. in malam partem: ośmielać się, śmieć, odważać się, ważyć się, pozwalać sobie; audere, audaciam sumere, non vereri, tentare.
Constr.
a. abs. b. sq. acc. c. sq. abl. d. sq. inf. (vulgo).
N. in locut.
promisit, quod praesumpserit affirmare obiecał, że potwierdzi; i.q. quod affirmaverit (= se affirmaturum esse)
StPPP VIII p. 257 (a. 1388) : promisit ... sine omni iuramento, sed quod tantum verbo suo p-erit affirmare.
II. wyobrażać, przedstawiać sobie, przewidywać, oczekiwać, spodziewać się, domniemywać, przypuszczać; praefigurare, praesentire, praevidere, coniectari, exspectare. Interdum occurrit impers. praesumitur, praesumptum est. Glossa Pol.
RFil XXIV p. 348 (saec. XV med.med) : «domnyemacz szyą»... p-re.
N. figuram etymologicam
ZabDziej III p. 337 (a. 1494) : de quibus rebus p-itur presumcione probabili, quod per fraternitatem occupantur.
Constr.
a. sq. dat.
MARTIN. OP. Marg. fol. p 2a : scriptura ... non est trahenda ad eum sensum ad quem sibi quisque p-it.
b. sq. acc. c. sq. dupl. acc. d. sq. acc. c. inf. e. sq. circa:
MARTIN. OP. Marg. fol. n 4b : quandoque p-itur ex praesenti circa praeteritum ... item quandoque p-itur ex praesenti circa praesens.
Cf. ib. infra. f. sq. contra :
MARTIN. OP. Marg. fol. n 3a : contra praelatum non de facili est p-ndum.
SSrSil II p. 240 (a. 1476) : vehementer p-batur contra abbatem ... quod multas pecunias collegerat.
g. sq. de :
KADŁUB.(Pl) p. 31 : qui de ignotis multa p-it.
MARTIN. OP. Marg. fol. n 3a : omnis sanctitas p-nda est de praelato.
Ita saepissime. h. sq. ex :
KADŁUB.(Pl) p. 8 : quidquid asseris uerum asseri ex antiqua p-itur historia.
Cf. etiam supra 2. i. sq. in c. abl.
RHist III p. 336 (a. 1510) : multominus in eodem homine metus p-i debet.
k. sq. super c. abl.
HUSSOW. p. 17, v. 209 : multa ... super his p-at opinio vulgi, sed mihi nota parum non referenda puto.
III. ufać w coś, liczyć na coś, być pewnym czegoś (zwł. nadmiernie); (nimium) confidere, fidere, fiduciam habere, credere. Part. praes. praesumens zbyt pewny siebie, zarozumiały; fretus, audens
NIC. BŁ. Serm. II p. 275 : adolescentes praecavere debent ... aestum p-ntis tumiditatis (cf. etiam ib. p. 276).
KH XXIX p. 518 (a. 1445) : rex ... sua demencia p-nte se prepositum pretitulat paradisi terrestris.
Constr.
a. abs. b. sq. ab. c. sq. de, v. gr. de Domino ( AMedi III p. 91, saec. XV med. ; de misericordia Domini : HESSE Matth. IV p. 289 ; ; de veritate Christi ib. III p. 188 ) , de se ( MATTH. Prax. p. 170 et saepissime), de aliquo ( ChrPP p. 504 ; ; bene : KsgŁawKr p. 256, a. 1394) ; item de meritis suis ( KADŁUB.(Pl) p. 96 ; KodPol II p. 571, a. 1488) ;, de viribus suis ( MATTH. Lect. I p. 193 et saepius);porro de alicuius amicitia ( CodSil V p. 229, a. 1340) , fidelitate (plurimum : KodPol II p. 336, a. 1383) , iure ( KodWp III p. 225, a. 1363) , iustitia ( DŁUG. Hist. IV p. 251 ) , legalitate ( KodTyn p. 196, a. 1404 item industria et circumspectione : DokMp VIII p. 141, a. 1441) , operibus (bonis : NIC. BŁ. Serm. I p. 43 ), cett.; immo de audacia sua ( ŁASKI ComPriv fol. XXVIb ) . d. sq. in c. abl.
PETR. WYSZ Spec. p. 220 (saec. XV in.in) : de vestra circumspeccione plurimum in Domino p-ntes.
NIC. BŁ. Serm. I p. 18 : si in ea virtute sua p-it ascribens sibi bona et non Deo.
IV. varia et dubia
1. oskarżać? accusare, inculpare?
KsgGrWp II p. 50 (a. 1394) : domina non comparuit dicens se esse non p-tam a domino Janussio; extunc dominus Janussius ... asticione lucravit ... causam.
2. zgodzić się na coś? zobowiązać się do czegoś? concedere? polliceri?
TPaw IV p. 73 (a. 1400) : dixit: ‘quia non p-o, quod Jasek est meus dominus’, tunc debet «postawicz» (i. ad iudicem adducere ) in duabus septimanis.
KsgMaz I p. 199 (a. 1417) : kmetho ... lucratus est equum ... et debet iurare, super quod p-erit, in quattuor septimanis.
StPPP II p. 510 (a. 1442) : Helena ... debet coniurare suas maxillaciones contra Iwan ... super quo p-erit.
3. lapsu calami pro perceperit:
KsgCzer p. 130 (a. 1410) : dampnum ... debet solvere quodcumque ipse p-erit (cf. ib. supra p. 129: si aliquod dampnum ... perceperit).
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)