- F.
- Th. (s.
- v.
- -ubero),
- Bl.
[
comp.
exuberantior:
CodSil XI
p. 181 (a. 1420
:
exuberanciori quadam praerogativa favoris.
superl.
exuberantissimus:
PAUL. CR.
p. 6, v. 6:
qui fons es exuberantissimus.]
I.
(de rebus) obfity, ogromny, wielki, pełny; copiosus, largus, magnus, plenus.
II.
(de homine) opływający w coś, zasobny, bogaty; abundans, affluens, dives
DŁUG. Op. p. 405 : venerabilis pater ... paterna pietate ... e-ns.
KOMOR. p. 263 : magister... doctrine fluentis e-ns, eloquens.