Ogólne
Pełne hasło
Więcej

DEPASCO

Gramatyka
  • Formydepasco, depascor
  • Etymologiałacina starożytna
  • Odmiana -ere, -pavi, -pastum -i, -pastus sum
Znaczenia
  • I.
    • 1. + pascendo absumere.
    • 2. pascere, alere (animalia)
    • 3.
      • a. pessum dare
      • b. devorandum dare, absumere sinere
      • c. segetes pessum dare (de nive longius durante)
  • II. transl.
    • 1. consumere, delere (de morbo vel igni)
    • 2. recreare, reficere
    • 3. + popasać) consistere

Pełne hasło

DEPASCO, -ere, -pavi, -pastum et DEPASCOR, -i, -pastus sum
  • F.
  • Th.
  • Bl.
  • S.
  • L.
  • A.
  • N.
[formae coniug. I: part. praes.
Visit, p. 176 (a. 1511) : segetes ... destruentes ac pecoribus depascantes (ed. despastantes).
ind. perf.
AGZ XVIII p. 296 (a. 1491) : equirea depascasti quinque casulas siliginis.
StPPP VIII p. 45 (a. 1381) : pratum bis depascauit.
con. perf.
ArPrawn V p. 160 (saec. XV ex.) : si quis alicuius frumenta depascaverit iumentis.
part. perf.
StPPP VIII p. 197 (a. 1386) : pro iugere depascato.
Ib. II p. 474 (a. 1441) : pro XX casulis thatarce per ipsum depascatis alias «popassonich».
ind. perf. depasci:
TPaw IV p. 514 (a. 1392) : sicut ego Paskoni non depasci meis pecoribus ... in capete de scruto.
StPPP II p. 205 (a. 1415) : item depascisti sibi unum arwm.
Ib. p. 341 (a. 1429) : et depascerunt papauer suum, depascui:
AGZ XIII p. 299 (a. 1449) : quia sibi depascuisti alias «popasl» siliginem.
StPPP I p. 273 (a. 1377) : fruges ipsius depascuit cum scrophis vel equis.
AGZ XV p. 382 (a. 1499) : sibi prata depascuit.
Ib. XIII p. 503 (a. 1466) : qui me... depascuerunt... alias «spaszly».
dep. inde a DŁUG., cf. infra 314,12, sed raro.]
I.
1. spasać,wypasać (zwł. bydłem); pascendo absumere. Glossae Pol. cf. et
AGZ XIV p. 221 (a. 1446) : sibi d-visti alias «vypasl» pratum.
Ib. XVIII p. 83 (a. 1469) : vos ipsis d-vistis alias «popaslyscze» quinquaginta capecias ... siliginis.
Constr.
a. sq. acc. b. sq. abl. , cf. et saepius, c. sq. cum, cf.
2. wypasać, żywić (zwierzęta); pascere, alere (animalia)
PommUrk II p. 422 (a. 1280) : pascua ... ad ciuitatis pecora d-nda.
DokMp I p. 38 (a. 1333) : duos porcos in dicto molendino tenere et d-re.
Ita saepius.
3.
a. niszczyć (w ogóle); pessum dare
DŁUG. Hist. IV p. 232 : exercitus in Masovia ... fruges depastus erat.
Ib.*II p. 210 : Germania ... frugum huiusmodi alluvione d-ta.
b. dać na pożarcie, pozwolić pożreć; devorandum dare, absumere sinere
ZabDziej III p. 150 (a. 1491) : quod sibi tres scrofas propriis canibus d-tus est.
Cf. DEPASTIO
c. wyleżeć zboże (o śniegu); segetes pessum dare (de nive longius durante)
DŁUG. Hist. III p. 77 : fruges terrae mandatae, a calore vernali paludamento nivis opertae, d-tae extinctaeque sunt.
Ib. V p. 289 : fruges hiemales ... a nivium multitudine d-tae.
II. transl.
1. pożerać, niszczyć (o chorobie lub ogniu); consumere, delere (de morbo vel igni).
N. constr. sq.
in c. abl. ( DŁUG. Op. p. 313 : aegritudine in singulis sensibus d-tus), vel per ( ib. p. 288 : corpus ... morbus sic per singula membra d-tus erat, ut etc.).
Item de
morte ( NIC. BL. Serm. II p. 44 : CodEp II p. 325, a. 1434) .
2. pokrzepić; recreare, reficere
CIOŁ. in CodEp I 1 p. 49 (a. fere 1418) : priusquam nos heredis solatio d-at.
StPPP X p. 67 (saec. XV in.in) : suspensa palpebra, quam sompnus neglexit d-re.
3. (forte e Pol. . popasać) pozostawać; consistere
CodEp III p. 347 (a. 1488) : contra hostes ... qui insta hieme in Podolia d-unt.
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)