- F.
- Th.
- Bl.
- S.
I.
adi.
zimowy; hiemalis (saec. XV ex. —XVI).
II.
subst.
hiberna,,
-orum
n.
1.
zima; hiems,
tempus hiemale.
2.
leże zimowe dla wojska;
loca ubi milites hibernant, castra hiemalia.
Occ.
eodem sensu
hibernae,,
-arum
f.
KodMp IV p. 415 (a. 1443) : damna, que ob non profeccionem h-arum fierent, predictis zupparijs ... defalcare pollicemur.