- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- B.
- L.
- A.
AKap p. 66 (a. 1542) : admonitus, ut tabernas non visitaret nec inebriaret (nisi om. se]).
I.
1.
propr. upijać się,
upajać; ebrium reddere, in ebrietatem perducere;
mediopass. upijać
się; ebrium fieri.
Part.
perf.
pijany; ebrius
TPaw IV p. 536 (a. 1393) : asserens, quod esset i-tus.
AKapSąd II p. 52 (a. 1420) : Stanislaus ... i-tus proferebat verba detractoria ... archiepiscopo.Ita saepissime. Cf. Th. VII 1,1281,77-8.
2.
(eodem fere sensu, sed in imagine et transl. ) napawać, upajać,
przepajać;
implere.
Constr.
ad
1-2:
a.
sq.
abl.
instr.
b.
sq.
ab:
DŁUG. Hist. IV p. 61 : exercitus ... a vino i-tus.Cf. Th. VII 1,1283, 72.
II.
moczyć, przepajać; perfundere, tinguere (saec.
XV).