General
Full Entry
More

FIDUS

Grammar
  • Formsfidus
  • Etymology ap. nos saec. XV—XVI nom. acc. pl.
  • Inflectional type -a, -um
  • Part of Speechadjective
Meaning Outline
  • I.
    • 1. fidelis, certus.
    • 2. periculi expers, facilis
  • II. confidens, fretus.

Pełne hasło

FIDUS, -a, -um
  • F.
  • Th.
  • S.
  • A.
  • N.
(ap. nos saec. XV—XVI) [nom. acc. pl. fides:
Tom. VIII p. 97 (a. 1526) : cives se ... ut fides tranquillos et obsequentes subditos decet, conservabunt.
Ib. p. 153 (a. 1526) : se ... ita gerent, prout fides et obsequentes subditos decet.
superl. fiducissimus:
DŁUG. Op. p. 629 : de tam fiducissimo et amicissimo pectore.]
I.
1. wierny, oddany, niezawodny; fidelis, certus.
Constr.
a. abs. b. sq. dat. c. sq. in c. abl.
2. bezpieczny, pewny; periculi expers, facilis, v. gr. recursus (ad aliquem: DŁUG. Hist. III p. 325, cf. id. LibBen III p. 135 ).
II. ufny w coś; confidens, fretus.
Constr. sq. abl.
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)