- F.
- Th.
- Bl.
- A.
I.
propr.
1.
łagodność, łagodne postępowanie, pobłażliwość; lenitas,
placiditas, tolerantia.
2.
łaska, łaskawość; benignitas, liberalitas
KodMaz(K) p. 205 (a. 1221) : uillam ... Zlouono ... a nobis ... ex c-a obtinuit.
KodWp II p. 36 (a. 1290) : paterna c-a ipsos sustentare volentes.
Additur
gen. ,
v. gr.
benignitatis (
CodEp III
p. 497, a.
1392)
, liberalitatis (
ArPrawn I
p. 214, saec.
XV)
, pietatis (
StPPP II
p. 185, a.
1410).
N.
glossam Pol.
RFil XXIII p. 302 (a. 1444) : tuam c-am «twa laską».
Ib. XXII p. 13 (a. 1466) : reficit c-a ... «ozyvya lutoscz».
N.
formulam
Divina favente (disponente, mediante) clementia,
v.
gr.
KodWp I p. 28 (a. 1177) : Misico Divina favente c-a dux tocius Polonie.
Ita saepius. Tituli loco usurpatur
URSIN. fol. E IIIb (= p. 66, 3 W.) : mihi ignoscat c-a tua.
II.
transl.
aurae
łagodność (klimatu);
lenitas.