- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- A.
[
3.
sg.
fut.
I
cessebit :
AGZ XI
p. 470
(a. 1462)
:
«opusczyno» ... sibi cessebit post mortem antique zupparie.
3.
pl.
con.
praes.
cessint:
KodKrak
p. 224 (a. 1455)
:
de talibus cittacionibus ... cessint et desistant.
3.
sg.
con.
impf.
cesseret:
KodMp II
p. 82 (a. 1250)
:
ut cesseret murmur populi.]
I.
de hominibus
1.
a.
zaprzestać, przerwać, zaniechać; ab aliqua re facienda desistere, omittere, intermittere aliquid.
N. glossam Pol.
RFil XXII p. 17 (a. 1466) : c-ns «ponyechavayącz».
N.
α.
officio
złożyć urząd; munere se abdicare
Tom. VI p. 297 (a. 1523) : nos duo non c-verimus officiis nostris, cum alii ... resignare sua ... officia et cedere illis ... voluerint
β.
a di
vinis
przerwać nabożeństwa i uroczyste obrzędy,zwł. na skutek interdyktu; a sacris celebrandis abstinere, praec. interdicto prolato
KodWp II p. 35 (a. 1290) : si predicta fuerint perpetrata ... generaliter c-bitur a divinis.Ita saepissime.
b.
unikać czegoś, stronić, wstrzymywać się od czegoś; devitare aliquid, se abstinere, liberum esse aliqua re.
c.
zwlekać, ociągać się, zaniedbywać coś; tardum esse, morari, aliquid negligere.
2.
odstąpić coś komuś, zrzec się czegoś; alienare, cede/ere aliquid
PommUrk III p. 426 (a. 1300) : a molendino ... perpetuo c-uimus ... ita ... quod quidquid iuris... in eodem habuimus ... consulibus ... resignauimus.
Constr. ad
1-2:
a.
sg.
abl.
b.
sg. ab.
c.
sg. de:
KodKrak
p. 224 (a. 1455)
cf.
d.
sq.
inf.
II.
de rebus
A.
abstr.
1.
przestać istnieć, ustać, przerwać się; esse desinere, quiescere, intermitti.
N. glossam Pol.
RFil XVI p. 346 (a. 1428) : c-ent «nyechay szyą vkoyą».
Eodem sensu pass.
KodWp III p. 492 (a. 1380) : si ... molendina ... destruerentur ... solutio ... farine et braseorum molitio c-ri debeant.
N.
successorum
(o rodzie) wygasnąć;
(de familia) exstingui
ArSang V p. 177 (a. 1526) : si domus dominorum de Szydlowyecz gladialiter alias «po myeczu» successorum c-ret ... femella nulla ... debet haereditare.
2.
nie mieć miejsca, nie zachodzić, nie istnieć; desistere, deesse (praec. de impedimentis iuris)
StSyn III p. 30 (a. 1320) : officia ... iusto impedimento c-nte conventualiter celebrentur.
PrzywKr p. 8 (a. 1364) : dolo et occasione qualibet contraria c-nte.Ita passim sensu fere adv. : bez względu na...; nulla ratione habita
KsgŁawKr p. 135 (a. 1375) : bona ... ad ipsius amicos devolvere debebunt ... contradictione qualibet partis alterius c-nte.
Syn.
semotum esse (
ZabDziej III
p. 591, a. 1489).
3.
wakować (o urzędzie); vacare (de magistratu)
MARTIN. OP. Chr. p. 149 : c-uit episcopatus diebus tredecim (cf. DŁUG. Hist. I p. 129; ib. III p. 165).
B.
concr.
1.
kończyć się, urywać w jakimś miejscu (o murze, granicy); desinere, finem capere (de muro, finibus)
KodWp V p. 315 (a. 1421) : circa quemquidem gadem limes ville Zambrsko remansit et c-uit.
Simili sensu pass.
Concl. p. 75 (a. 1493) : murus novus ab ea parte, in qua c-tus est, ducatur.
2.
wysychać (o rzece); exsiccescere
KsgMaz I p. 67 (a. 1407) : tempore estatis, quando aqua c-bit.
Visit. p. 39 (a. 1511) : aqua ... c-at in aestate.
III. (
fungitur vice verbi cedere)przypadać w udziale, przechodzić na rzecz kogoś; obtingere alicui, devenire ad aliquem ab aliquo
PP V p. 81 (a. 1428) : mansi Iasconi a Laurencio ... c-ant ratione caucionis fideiussorie.AGZ XI p. 470 (a. 1462), cf. sq.