- F.
- G.
- Bl.
- S.
- NGl.
I.
propr. żeglarz,
marynarz;
navigator.
Constr.
sq.
gen.
CantMAe I nr. 17, v. la (saec. XIV) : tu nos salva, n-a maris.
Praec.
1.
rybak; piscator
(saec. XV).
2.
przewoźnik; portitor
(ap.antiquos de Charone
tantum)
KsgCzer p. 182 (a. 1417) : recognoverunt in judicio concordiam ob navigium perpetuale inter Samogoszcze et inter Ostrow et ulterius Mszczislaus debet constituere navigatorem seu n-am ... et debet unam navem ... habere ... in navigio.
RFil XVI p. 349 (a. 1428) : n-a «przewosznyk» (cf. ib. XXIII p. 277, a. 1450; Visit. p. 554, a. 1539).
DŁUG. Op. p. 159 : n-a illam puellam cymba vehens per Vislam alii n-ae in simili procedente navigio obviasset.Ita saepius usque ad saec. XVI med.
3.
flisak zajmujący się spławianiem drzewa lub zboża na tratwach;
ratiarius, qui ligna vel frumenta secundo flumine demittebat
RachKor p. 458 (a. 1403—5) : n-is pro missione avene, asserum ... de Sandecz (i. Dunajec fluvio ) IX marcas.
CorpJP III p. 597 (a. 1520) : n-ae alias «flisownicy» et piscatores solvent per grossos duos.
GLcerv p. 649 : n-ae ... «flisowie».
II.
navita,,
-ae
m.
szlachcic herbu Łodzia; nobilis, cui insigne gentilicium est
Łodzia(navis)
CRIC. p. 19, v. 4 : et Petrus Tomicki posuit n-a praesul opus.Cf. NAVIGER.