- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- Dc.
- A.
I.
adi.
gadatliwy, wielomówny; qui
multa aut vana garrit,
loquax, verbosus. Dicitur de hominibus, sed etiam per meton. de
rebus
,
v.
gr. de
fama,
item de
contentione (
NIC. BŁ. Serm. II
p. 323
)
, hominum lingua (
ListMił
p. 190, a.
1499)
,
ocelorum lascivia (
KADŁUB.
p. 90
)
, philosophia
(
JAC. PAR. Serm.
fol. 116a
).
Occ.
fere i. q. wiele mówiący, wymowny; gravis, qui multa significare
vult
KADŁUB. p. 127 : non deerant tamen quorundam g-a suspiria, tacite loquacitatis singultus.
II.
subst.
1.
oszczerca;
detrectator
*CodEp I 2, p. 333 (a. 1453) : caetera contra g-os sapientiae tuae non deerunt.