- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- Dc.
- L.
I.
1.
propr. brzydzić
się, odczuwać wstręt, odrazę;
taedio affici, abominari,
abhorrere.
N. part. praes,
loco
adi.
fastidiens,,
-ntis
wybredny, kapryśny;
fastidiosus,
delicatus.
Item
part. perf.
fastiditus,,
-a, -um
budzący odrazę, obrzydliwy, wstrętny;
abominandus.
Glossa
Pol.
RFil XVI p. 340 (saec. XV) : f-ta «myerszona».
2.
transl.
odczuwać
niechęć, odrzucać,
pogardzać; contemnere, aspernari, negligere.
Glossa
Pol.
RFil XXII p. 11 (saec. XV ex.) : f-to labore «wsgardzywszy robota».
Constr.
ad
1-2:
a.
sq.
acc.
b.
sq.
inf.
II.
1.
(de rebus) budzić przesyt, przykrzyć się, nużyć;
fastidium afferre
CantMAe I nr 23, v. 4b (saec. XIV) : fructum qui, sic saciat, ut nunquam f-at
*SSrSil VIII p. 230 (a. 1463) : dulcia verba ... non nutriunt ... verum sepe expertos f-unt atque eos stomachari faciunt.
N.
locut.
impers.
fastidit
jest rzeczą nużącą;
molestum est
KodMaz(K) p. 211 (a. 1222) : cujus rei testes sunt hij: Paulus ... Gunterus ... et alii plures, quos scribere f-vit.
2.
(de hominibus) czynić wstręty, dokuczać; molestum
fieri, fatigare.
AKap p. 37 (a. 1537) : ne male diceret aut f-iaret vel execraretur novo kmethoni.
Constr.
ad
1-2:
a.
sq.
dat.
, cf.
b.
sq.
acc.
,
cf.
-10.