- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- Dc.
- B.
- A.
- L.
- N.
I.
oszukiwać, zwodzić, wprowadzać w błąd, zawodzić; decipere,
eludere, circumvenire.
N.
glossas
Pol.
RFil XXII p. 72 (a. 1466) : f-unt «mamya».
GŁOG. Alex. I fol. M IIIa: f-o ... est decipere ... «zdradzacz».Pass. mylić się, popełniać błąd; errare, in errore versari. Occ. sprawić, że się czegoś nie odczuwa; perficere, ne aliquid sentiatur
IANIC. p. 60, v. 26 : ergo mihi soli sunt oblectamen amici et f-unt nostri taedia longa mali.
Constr.
a.
abs.
b.
sq.
abl.
c.
sq.
in
c.
abl.
II.
pomijać, unikać; praeterire,
vitare, fugere.
N.
terminum
nie dotrzymać; non
servare
CorpJP II I p. 320 (a. 1515) : nam ubi secus fecerint et terminum f-erint, poenas ... exercere debitas studebimus.Occ.
a.
sq.
inf.
zaniedbać czegoś;
neglegere
DŁUG. Hist. IV p. 227 : Sigismundi ... regis nuntius damnari caput suum ... si ... Cassoviam Sigismundus rex venire f-ret, permittebat.
[Id.] Hist. V p. 345 : super rebus Pruthenicis ... nulla ordinatio habita, quod magister et Ordo ... venire f-erant.
b.
chybiać; destinatum
non ferire
MPH III p. 726 (saec. XVI in.in) : cum lacum tangebat ... dux sagittarium commendabat asserens, si lacum non f-isset, totum exercitum, qui contra eum staret, non f-ret.
III.
impers. zachodzić,
trafiać się; accidere, contingere
GŁOG. Alex. I fol. Bb VIb : sex modis f-it, quod ista verba non habent nominativum (cf. ib. II fol. B IVb).