Ogólne
Pełne hasło
Więcej

DILACERO

Gramatyka
  • Formydilacero
  • Etymologiałacina starożytna
  • Odmiana
Znaczenia
  • propr.
    • 1. dilaniare, vulnerare.
    • 2. violare, detrimentum afferre scindere
    • II. transl.
      • 1. rumpere, violare
      • 2. hiulcus

Pełne hasło

DILACERO s. DELACERO, -are, -avi, -atum
  • F.
  • Th.
  • Bl.
  • L.
  • S.
  • Dc.
I.
propr.
1. (homines) poszarpać, pokaleczyć; dilaniare, vulnerare.
2. (res) zniszczyć, uszkodzić; violare, detrimentum afferre
StPPP VIII p. 527 (a. 1398) : sepes d-uit et fenum de allodio subtraxit.
AGZ VIII p. 80 (a. 1426) : limites et granicies predicti loci ... custodire, ne ... per ... vicinos et extraneos diminui, minorari, distrahi valeant, d-ri vel confundi.
Occ. podrzeć; scindere
ArPrawn X p. 350 (a. 1412) : litteram regalem iuris supremi castri Cracoviensis d-vit.
StPPP VII p. 526 (a. 1490) : ipse Andreas citacionem ... d-uit.
II. transl.
1. zerwać, naruszyć (pokój); rumpere, violare
Lites II p. 437 (a. 1409) : omnes qui ... pacem ... in nobis d-ant et violant.
2. part. perf. (in imagine de voce) urywany; hiulcus
SZYDL. p. 28 : cantus est corrosus, transformatus et d-tus, ut fit frequenter in cantibus rusticorum.
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)